Com un gos fumant tabac

Un relat de: Caragós

No puc deixar de pensar
En els moments que hem passat
Moments que no tornaran

No puc treure'm pas del cap
Records que no he oblidat
Situacions que vaig somiar

Algunes em remouen l'estómac
D'altres poques em fan riure
Les més tristes passen ràpid
Mai he après a plorar

Si algun cop cau una llàgrima
Potser és que remeno massa
Llavors sempre ho deixo estar
Els meus ulls obliden ràpid
La meva consciència em mata
Com un gos fumant tabac

No puc deixar de parlar
Quan algú em fa callar
Necessito ser escoltat

I quan em volen sentir
Llavors és quan quedo mut
No em traureu res si no ho vull

Ni tinc el cap per històries
Però me n'invento moltes
Qui m'escolta ja se'n cansa
Mai he après quan hi ha prou

Els meus amics van i vénen
I em pregunto si em recorden
Si d'aquí uns anys escriuran
Els meus ulls obliden ràpid
Però el meu cor és melancòlic
Com un gos fumant tabac

Sempre m'han dit que si furgo
Els records em faran mal
Però tothom dels que ho han dit
S'enfonsen en el passat

I no vull morir ofegat



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Caragós

5 Relats

5 Comentaris

3404 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33