Cercador
Com un gos fumant tabac
Un relat de: CaragósNo puc deixar de pensar
En els moments que hem passat
Moments que no tornaran
No puc treure'm pas del cap
Records que no he oblidat
Situacions que vaig somiar
Algunes em remouen l'estómac
D'altres poques em fan riure
Les més tristes passen ràpid
Mai he après a plorar
Si algun cop cau una llàgrima
Potser és que remeno massa
Llavors sempre ho deixo estar
Els meus ulls obliden ràpid
La meva consciència em mata
Com un gos fumant tabac
No puc deixar de parlar
Quan algú em fa callar
Necessito ser escoltat
I quan em volen sentir
Llavors és quan quedo mut
No em traureu res si no ho vull
Ni tinc el cap per històries
Però me n'invento moltes
Qui m'escolta ja se'n cansa
Mai he après quan hi ha prou
Els meus amics van i vénen
I em pregunto si em recorden
Si d'aquí uns anys escriuran
Els meus ulls obliden ràpid
Però el meu cor és melancòlic
Com un gos fumant tabac
Sempre m'han dit que si furgo
Els records em faran mal
Però tothom dels que ho han dit
S'enfonsen en el passat
I no vull morir ofegat