lluna negra

Un relat de: diegoeldrac

tu que ilumines el meu rostre quan estàs plena de llum, tu que enfosqueixes la meva anima quan estàs completament negra, tu que em confons el cami, tu que amargues la sang que surt del cor, tu que amb lel teu pes de foscor no deixes volar al drac, tu que amb el teu silenci apagues el meu cor, tu que provoques la lluita del drac amb el cavaller fent una de les batalles mes sagnants mai viscudes.
un cor ple de foc, un cor ple de mort, un cor ple de passio, un cor vivint en el silenci, un cor ple d'amor, un cor ple de tristes, un cor empresonat i un cor lliure per viure.
com cremen aquelles llàgrimes per amor, com recorren la cara del drac cicatritzant les anteriors llagrimes, els estels ploren , la unica llum es el meu cor, la unica princesa es la del cavaller, ial fons del prat un llac de sang de soldats morts que lluitaven en el nom de la realitat, una vegada més el drac i el cavaller han lluitat junts deixant per fi de lluitar contra ells mateixos. SOC un cavaller amb cor de drac i aixi, d'aquesta manera, vos princesa ferrero em tindreu. Cavaller i drac alhora, t'esperare lluitant contra mes soldats, t'esperare plorant, t'esperare amb el cor obert, t'esperare sota aquesta lluna negra k tu ilumines quan et tinc.
testimo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer