Cercador
llumeta d'avaria
Un relat de: llumdenit- Compartir:
La cuirassa d'acer s'està trencant a trossets, s'ha encès la llum de perill i no és per ningú en concret.
Em sentia segura quan estava nova de trinca, ja ningú més em faria mal, doncs ningú més em podria arribar al cor. Anava de dura i em sentia protegida.
Però un dia... vaig trobar ferritja al meu voltant. No sabia d'on sortia i tampoc em vaig dedicar a investigar. Una escombra, i fora.
Uns dies més tard vaig trobar un tros de metall per terra... ondia, no era acer de primera qualitat? el mercat jo no és el que era, pel que es veu. I ara la llumeta no deixa de parpellejar.
Aviso al tècnic? m'ho estic pensant massa. La cosa està entre tornar a ser forta o ser més tendre i carinyosa com abans. Podria fer un mig/mig, però no sé si en sabré.
Es tan maco il.lusionar-se al costat d'algú que et fa sentir bé... total, què pot passar, una altra bufetada? les hores del tècnic em sortiran més cares. I la cuirassa nova de trinca altra vegada, no em donarà escalfor, no em farà riure ni m'encendrà el cor. No val la pena viure a mitges.
llumdenit
l´Autor
33 Relats
60 Comentaris
36381 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...
si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com