Llum!!

Quina mena de lluna
que es vanaglòria de ser-ho
pel sol fet d´enlluernar-nos les nits,
observa impassible la mort d´un nen
ofegant-se en un mar ben arrisat,
acusat d´assatjar d´un cop de pedra
al seu botxí,
alliberant-se així del seu fusell,
que de ben entrada la nit
li crema el clatell.

Perquè va perdre la llum,
una llum pròpia fent esclaus.