Lluitant per la llum

Un relat de: AVERROIS
Els estels lluiten per la llum
dins la immensitat,
acluquen els ulls tímids
a l’espera d’una mirada furtiva
d’una ànima extasiada
captiva pels seus encants.
Tot volta en torn del univers
sembla que els estels ens miren
ens empenyen a ser eterns
a lluitar per la vida
plena de sorpreses no controlades.
Guaitem que petits som
i en canvi que importants
com una gota d’aigua dins de la mar
no és imprescindible, però és real
no és visible però existeix.
Ens han omplert la ment de missatges
que fan del home un esclau
de normes, lleis, de faules manipulades
pels grans senyors de la mentida,
il•lusionistes de la realitat.
Som mortals i per això dèbils de ment
els nostres somnis van més enllà
a un paradís no explorat, ni verificat,
no volem desaparèixer per sempre,
perdre’ns en la foscor i ser un estel més,
lluitant per la llum.


Comentaris

  • La condició humana[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Un bell poema que sintetitza l'aspiració humana de sentir la transcendència enmig del drama de saber-se mortal. Pretensions elevades i absurditat de les mateixes.
    Una abraçada.

  • Petit,[Ofensiu]
    panxample | 01-05-2011 | Valoració: 10

    insignificant, però part del tot, busquem la veritat dins de la gran mentida, cercant la llum.
    El teu poema és una veritable oda a la vida
    m'agrada
    avant
    .

  • Manipulació de la por[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2011

    Després de llegir aquest poema teu, em sembla que tots dos hem coincidit com autors en assenyalar els temors humans, les nostres pors perpètues, i el fet que a partir d’elles podem ser manipulats “pels grans senyors de la mentida”, ja que ens fan vulnerables.
    Tu al•ludeixes als “il•lusionistes”, jo als “jocs de mans” : m’agrada aquesta coincidència entre nosaltres! ;-)

    També m’han cridat especialment l’atenció aquests versos:
    “una gota d’aigua dins de la mar
    no és imprescindible, però és real
    no és visible però existeix”
    que donen peu, a partir del contrast de mides i adjectius que estableixen, a una bona reflexió...

    T’envio una abraçada reflexiva,
    Unaquimera

  • Bon viatge[Ofensiu]
    free sound | 26-04-2011 | Valoració: 10

    pels estels. Criticant si ens molesta, valorant si ens conquesta....
    Merci per les teves paraules, i que no deixem de lluitar, fins que la llum deixi d'il·luminar, el nostre batec, el nostre desig...Un poema molt aconseguit!!!
    Una tímida abraçada, però si cal il·luminada.

  • un poema-reflexió[Ofensiu]
    joandemataro | 26-04-2011 | Valoració: 10

    molt interessant ave, amb alguns versos molt ben aconseguits
    salutacions
    joan

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull (recorda que es poden presentar un màxim de 2 poemes), dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!