Llosa

... com has convertit el dolor en poema, massa sovint toca posar cara de ser, sense ser... malgrat tot l'esperança continua.
En el teu cas al menys en literatura les coses van bé, m'hen alegro i no cal que responguis, m'agrada passar per aquí.



Anna

Ho has sabut expressar molt bé! És un sentiment, sensació que sovint, massa sovint solem percebre. M'hi he sentit molt identificada. Tu ho has sabut dir i jo no en sabria com tu.
Descansa.

Una abraçada,

Materile

Estimada Llibre,
Sí, hi ha dies que ens cauen com una llosa pesant al damunt, aclaparant-nos, però tu has aconseguit convertir un d'aquests dies en un poema preciós, meravellós, extraordinari.
Demà serà un dia lleuger i esdevindràsploma àgil que el vent abraça ise l'emporta volant sobre el mar...i també el convertiràs en poema, perquèel teu cor vessa poesia i t'esclata amb força a les mans.

Petons d'onades de poesia.

sembla el clam d'una persona que perd l'ànim de viure, el cant de la desesperança, el plor per la rutina i la manca de futurs viables.

Espero que demà a les sis del matí no estiguis davant de l'ordinador, si no és estrictament necessari.

Un poema amb sentiment que fa sentir.

Una abraçada.

Ferran

Sento al llegir el teu relat, pessigolles de tristor.
I em permeto tocar la teva esquena i no trobo la llosa.
I em permeto sentir la teva respiració i la sento lliure.
I crido VISCA !!!! De tot cor i força, VISCA LLIBRE sense llosa.