Lliure

Senders llunyans del desequilibri, pardals enamorats del cel i del núvols piulen i s'estarrufen tranquils i pausats. De branca en branca salta el vent eixerit i descarat, que pren poc a poc els vestits als arbres de fulles caduques. És temps de muda.
Ressò de les aigües clares que sembren sobre la terra humus negre , molsa fresca i enlairen la bellesa de les flors boscanes.
Versos que són els cants melòdics de l'aurora, el fregament dels arbres i el tremolar del romaní al brunzit de l'abella que el xucla laboriosa.
L'or del reflexes del sol quan badalla de bon matí i de la llavor amagada que batega com un petit cor ple de vida.
Cada arpegi en el silenci és distint. Oloro cap a llevant, un lleuger perfum de mareselva, de lliri que s'obre, em verifica el teu alè.
Filtrat d'urbs, virginalment net, cristal·lí fins l'essència d'un minúscul bri de terra.
Es temperen els meus cabells i els acords dels meus pits, és l'olor inesborrable de la teva presència.
Cada arpegi en el silenci, es torna als meus sentits fragància d'espígol i farigola.
Cada arpegi en el silenci endinsa en el meu cap infinits pensaments que no pesen, com papallones juganeres.
M'acaronen mil bombolles que cauen a ritme lent i llisquen capricioses gemegant petits poemes. Em mullo i se m'encomana la llibertat dels teus braços de fada eterna.
Si tingués garantia de que no et cobriràs d'un pretèrit imperfet, de que no us envairan les deixalles, la poca consciència i l'especulació que sempre té fam de diners.
Si sabés que us sabrem preservar, per deixar-vos en herència a les generacions que arribin.
Si en tinguéssim garantia!