Llençols blancs i suc de taronja

Al llit d'una caseta en un camp a la vora del mar, ens despertarem amb el sol que entri per la finestra amb
marc blanc, des d'on es veurà el mar, i el camp.


I els teus dits, com sempre, i com m'agrada, caragolaran els meus rínxols. S'embolicaran amb ells i em miraràs somrient. 'Quin cabell més bonic tens...' diràs.


Llavors em portaràs un suc de taronja. I serà tan bonic el contrast del suc taronja amb els llençols blancs, el blanc del marc de la finestra, el dels núvols que es veuran per la finestra i el verd de l'herba del camp...




Badallaré. I tu també. 'Com s'enganxen!' diràs. I somriurem. Sempre.








[Ja només em queda trobar-te...]