Llançaments inusuals

El malabarista, després d'escalfar al seu camerino, va saltar a pista. Des del bell mig de l'escenari va saludar tota una platea farcida de gent amb ganes de passar una magnífica tarda de circ. Es va presentar com un home nascut a la costa Malabar, fill de pare malabarista i mare funambulista. Els va dir que de ben petit havia mamat les essències del circ i que el portava dins la sang, per herència i com a essència. Vaja, que tot ell respirava circ per tots cantons. Tot seguit es va atrevir a parlar-los de la història dels seus avis. Finals de segle XIX; època dura per a tothom, però especialment per als artistes. El seu avi, Manuel era un pallasso amb molta gràcia, si més no, ell el recordava així, ensopegant per a ell, fent ganyotes amb el seu nas vermell i uns elàstics de mil colors que mai acabaven de subjectar els seus amples i foradats pantalons. L'àvia Trina, també pertanyia al circ, era la partenaire d'un mag que un dia va desaparèixer amb els diners de la nòmina del mes d'abril de tots els treballadors del circ.
El públic se l'escoltava atentament i commogut; el relat del malabarista tenia enganxats a les cadires a nens i grans. La història dels avis estava farcida de penúries econòmiques i temps durs en blanc i negre, però també estava esquitxada d'anècdotes simpàtiques que provocava el riure entre el públic adult i feia les delícies de la canalla. Va explicar la història de l'elefanta que es va escapar de la carpa i, darrera d'ella, va marxar preocupat el seu marit. Un exemplar de 10 tones de pes, trencant seients i esberlant la carpa mentre bramava el nom de la seva amada. Dos elefants corrents pels carrers emblanquinats de Níjar. Van trigar deu hores a capturar-los. Van haver de portar un camió-grua des d'Almeria i deu dotacions de la benemèrita. També va relatar el dia que en Marescu, el trapezista romanès que va decidir declarar-se a la Sofia Luque, la mosca de San Lucas de Barrameda. El noi no va escollir millor lloc. Diumenge de rams, sobre el cap de tothom, a quinze metres de terra i amb peus i mans enguixats es va atrevir a dir-li Sofia io ti amo. Ella va deixar la corda, es va atansar a ell a través de la barra del trapezi i després d'emblanquinar-li la cara amb les seves carícies, va enfonsar els llavis en els seus. Tothom badava, amb la mirada i la boca oberta cap a aquells dos coloms que es lliuraven a arrumacos fins a caure a pes sobre la xarxa davant un crit poruc del públic. Com si despertessin d'un somni, es van posar drets sobre la xarxa protectora i la gent els va dedicar un sonor aplaudiment. Després van pujar als trapezis i, recorda que van fer l'actuació de la seva vida.
El malabarista anava i venia amb relats de diferents èpoques. Ara servia una dels seus pares, després engegava una altra de l'època dels seus avis. Històries i més històries i la gent entregada, divertida i oblidada del que havien vingut a veure. Encara no havien vist cap pilota, maça ni anella fent giravoltes al cel, però semblava que tant els feia. Aquell personatge els tenia corpresos, intrigats entendrits i riallers depenent del gir emotiu de cada història.
No cal dir que l'empresari, la directora de pista i la resta de companys encara estaven esmaperduts del que estaven veient, però davant la resposta del públic i la gràcia dels relats, havien calmat la indignació i preocupació inicial i el van deixar fer. Mitja hora després, va donar per acabat el seu número, va saludar el públic i va agrair, abaixant el cap i obrint els braços, les palmes i els bravos del públic. Famílies dempeus l'acomiadaven amb els ulls brillants com a conseqüència d'una rialla o, bé fruit d'alguna llagrimeta caiguda en algun passatge tendre.
Mentre el malabarista, mica en mica, s'enretirava fent petites passes enrere, a la pista ho disposaven tot per a rebre als lleons.
Tothom s'hi va asseure mentre encara dins la carpa feien giravoltes les històries rodones que havien escoltat.