Llàgrima falsa

Un relat de: Xocolata i sucre

Que poques coses tenen importància en veritat.

Que poc important és morir quan ni tan sols sabem per què hem nascut; ens preocupa allò sense sentit i fem frases que guarneixen el cim del nostre millor pensament per fer veure que som intel·ligents, o per demostrar que nosaltres no som iguals als demés, que som diferents, quan en realitat l'únic que som és un cos, un ent sense raó de ser, que plora, menja, crida, riu, aprèn, balla i escriu els seus pensaments, però que es podreix com un bistec fora de la nevera.

I que parla en plural per no sentir-se sol, com faig jo.

Com fem tots.

Comentaris

  • sovint....[Ofensiu]
    MarBlava | 08-02-2007 | Valoració: 10

    em sento així, com el que tu escrius...abatuda, intentant trobar-li sentit a la vida, preguntant-me que ens diferència dels altres...
    De fet penso que el fet de questionar-t'ho ja vol dir alguna cosa. Ets una persona que es preocupa per les coses, que vol ser millor, superar-se i com a esser intel·ligent, et fas totes aquestes preguntes, aquí està la diferència, no tots sóm iguals realment, hi ha gent que passa per la vida sense pattir, ni gaudir, sense preocupar-se, incapaç per tant de trobar la felicitat i la sortida, perquè no la buscarà mai.
    Tu estàs ben viva, et qüestiones moltes coses ì sovint pateixes perquè no trobes repostes, però el més imprtant és que les busques, i per tant és molt possible que les puguis trobar.

    Una abraçada plena d'ànims, ja veuràs com moltes vegades la vida pot ser un regal.

  • l'home d'arena | 07-02-2007

    Redell! ensucrada. Espere que ací, a RC, al menys no s'hi trobe sola. Jo la seguiré llegint, vull ser-hi present quan vosté escampe un somriure, si més no fet de lletres.
    Salut i a viure, encara hi ha un munt de matinades i migdies i capvespres i nits que hi seran només perquè vos les mira i assaboreix.

  • Genial![Ofensiu]
    diesi | 05-02-2007 | Valoració: 10

    Primer he vist el títol a "Els últims comentats" i ja he pensat que sería un bon relat. Després he vist el teu pseudònim i m'ha agradat molt. Però el millor estat en acabar de llegir el teu relat. Com he pogut sobreviure tan temps sense llegir-te!

    b#NaT#b

  • ginebre | 05-02-2007

    Que fort, que fort. Quina veritat!
    Hi ha una desolació de fons. Una perplexitat...!
    Total, som realment trascendents? Tenim algun paper tant extraordinari en aquesta història viva que s'han empescat els àtoms i les molècules del planeta? O som només una aleatòria combinació quimica autoreplicant sense cap altre sentit que el propi joc evolutiu de la matèria??
    Uf !!
    Parlant en plural jo també per no sentir-me tant sola.
    Aquest relat dona molt de si. Gràcies!

  • Trobo profund...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-02-2007 | Valoració: 10

    el que dius. Pensaments que sorgeixen de l'observació i d'un sentiment. crec que comú en molts moments, de sentir-nos estranys en un món carregat d'hipocresia i d'uns valors que cada cop ens enfonsen més.
    Per sort, hi ha moments en els que no ens sentim tant observadors ni tant analítics i se'ns fa possible sobreviure.
    M'agrada com ho has enfocat.
    Una abraçada

  • Tot té...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-08-2006

    ...una raó de ser. Moltes vegades hi busquem el perquè, però la veritat ès que estem aquí i segur que per alguna cosa important. Ara em diràs que hi han moltes persones que podríen ben bé no haver nascut i ningú les trobaria a faltar, però no hem de mirar a temps quasi present sinó al futur. Pot sonar a pel·licula, però com l'efecte papallona, el moviment d'ales d'avui potser un huracà demà. Anima't que com bé diu el teu nom xocolata i sucre han de ser dolços. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Xocolata i sucre

Xocolata i sucre

9 Relats

28 Comentaris

10297 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
posats a parlar de mi, seré breu doncs no porto gaires anys en això de la vida...

sóc jove i estudio teatre des de fa quasi sis anys. El teatre és una de les meves passions, i flota al costat del dibuix i l'escriptura. sempre intentant expresar lo inexpresable a través dels medis que m'han estat otorgats.

La meva vida és bastant corrent, composta de feina i interpretació, mesclades amb una bona dosis de somriures i turbacions, bogeria i lucidesa. Interpretar m'ajuda a escopir la bogeria, i escribint la materialitzo, donant-li així un sentit més coherent per mi. Per això escric, perquè necessito buidar el meu cervell d'excessiva informació per poder-ho mirar tot des d'un punt de vista més clar, i perquè si no escribís, tots els meus pensaments m'arribarien tan ràpid com em marxarien...