L'invisible i discreta.

Les nenes, quan deixen de ser nenes, es converteixen en " pollites". Un entremig de nenes i dones a mig coure, però amb moltes pretensions.
En aquesta edat, totes ens pensem que som " alguna cosa especial " i això, és el començament del EGO.
Un EGO, que ens fa ser, algunes més que altres, inquisidores, burletes i desagradables amb les altres noies.

Quasi totes les noies de la classe, teníem " motius", els havien posat les més ... agudes,burletes i despiedades, o sigui... LES GUAPES.

Jo, al ser molt discreta, no tenia res en especial, era " normal " o sigui... gris.

Un dia, una d'aquelles "agudes ", en va dir, que si sabia que jo era... invisible !.
¿?, Jo, no vaig entendres res. Tota la classe, és va posar a riure al saber el perquè jo era invisible. Els nois, no es fixaven en mi... era ivisible.

Passaren els anys, i un dia, en vaig trobar a "l'Euga Negre", una morenassa que s'havia repassat a tots els nois d'últim curs.
S'havia casat amb un dels més rics i macos del curs.

Vam estar parlant de " grandeses " ( per part d'ella, és clar ). De cop i volta, és va posar a plorar, i amb va dir que el seu home, tenia amigues. Però que no tenia proves per poder divorciar-se, i seguir amb el ritme de vida que estava acostumada.

Em va dir : - Tu, que ets tan "invisible i discreta", podríes seguir al meu marit ?, fer-li fotos, per que aix´, jo pogués tenir proves de la seva infidelitat. No et preocupis, et recompensaré, ja que ell és molt ric. -

Vaig quedar glaçada, però li vaig dir que ho intentaria, que no li prometia res, però que ho intentaria.

Va ser més fàcil del que em pensava.
Sí, jo era tan discreta i gris, que era ... invisible !!.

Va quedar tan contenta que amb va donar molts cèntims i amb va recomanar a totes les seves amigues.

Així, en vaig convertir en detectiu privat. La meva especialitat : La Infidelitat.
En el rètol de la meva agencia, es llegia : INVISIBLE I DISCRETA.