Li va de cinc minuts...

Un relat de: ROSASP

Començo el matí
llevant-me molt d'hora.
Dins la son somric
gaudint d'uns instants petits
només per mi sola.

Em dutxo i pentino,
descongelo el pa,
canto i recito per dins,
mentre em dibuixo una pinzellada
d'animosa salut envasada.

Mitja horeta màgica
que encara mig dormo,
mentre faig i desfaig,
penso en les musaranyes
i mil somnis covo.

Llavors vaig despertant
per torns als de casa,
esdevinc un despertador manual,
matemàtic i constant,
que sacseja suau i que mai no es para.

Ventilo, faig els llits
amb una rapidesa espectacular,
lluitant amb incomptables coixins
i pelutxes que sorgeixen
dels indrets més singulars.

El Rocky i la Rita,
els nostres conillets d'índies
afamats i adorables,
reclamen sense pietat
enciam i pastanagues.

Dia si, dia també,
discrepo breument
amb el vestuari de la meva filla,
que reta al matí,
fugint de la monotonia.

Carregats tots tres de bosses,
motxilles, portàtil i mòbils,
comencem la intensa aventura
de repartir-nos un per un
i arribar a una bona hora.

Sempre hem manquen cinc minuts
per fer cap tranquil·lament,
sense treure un pam de llengua,
ni esbatussar-me en fitxar,
ni creuar camps a traves.

Els semàfors no m'ajuden.
Tenen un batec inquiet
cada dia més variable,
que canvia inexplicable
sense ordre ni concert.

Els cotxes i els conductors
desensopint-se mandrosos,
circulen mig adormits,
esperant que el cafè
es barregi amb la sang
i els torni més vigorosos.

I quan arribo al treball
ja fa hora i mitja que rodo,
sempre bregant amb els
5 minuts famosos.
Esquivant heroicament
el temps, la son i les motos...














Comentaris

  • Tens raó, Rosa[Ofensiu]
    Llibre | 16-01-2005

    Diguem-ne que no és ben bé un poema que es pugui catalogar dins el gènere d'humor, però t'asseguro que desperta un somriure. No sé si només per les teves paraules (que per altra banda t'agraeixo, perquè ens han mostrat una mica del teu món) o perquè ens sentim bastant idetificats. Si més no, jo.

    I és que l'humor... és difícil de definir. I de vegades el que una persona pot trobar graciós, una altra no rep com a divertiment.

    Gràcies, però, per aquest somriure en veure'ns reflectits en el teu poema.

    Salut!

    LLIBRE

  • Aquests matins rutinaris...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 16-01-2005 | Valoració: 9

    sempre son iguals! A mi també em falten els famosos cinc minuts i després he de travessar unes vinyes corrents en lloc d'anar pels carrers asfaltats per poder arribar a l'hora....

    Moltes gràcies per arrencar-me un somriure i felicitats per fer un poema d'un fet tan quotidià!

    Una abraçada i molta màgia!

  • ai aquests 5 minuts[Ofensiu]
    Atlàntida | 16-01-2005 | Valoració: 9

    Per el que veig ens falten a tots aquests 5 famosos minuts.
    El dia hauria de tenir 5 minuts mes.
    En tindriem prou???????
    Jo em sembla que no, per què aquest 5 minuts que ens falten son la gràcia perquè espabilem.
    Son els que ens donen força per tirar endevant, sino tot seria molt aburrit, no creus?
    Així que " a corre tots al mati".
    Un petó i una abraçada.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")