L'horitzó

M´hi esforço, hi poso tot el meu empeny... però rés,és descoratjador!, miro fins que els uls em queden enrojolats i el desencís em fa plorar. No sé si ploro d´impotència o de ràbia. És un neguit, un mal estar. Jo vull veure el meu horitzó.

Ves mirant de mica en mica, en totes les direccions. No cal córrer, gaudeix del present, del dia a dia. Aprèn de totes les coses, les bones i les dolentes. Les que t´agraden i les desagradables. Peró fes camí, amb pas ferm i seré, atura´t quan t´hagis d´aturar.
De tant en tant, no massa sovint, gira´t i mira enrere el que has desitjat, part de la teva vida : alegries, sofriments. Has gaudit i també has après a veure que les coses dolentes que t´han passat, ara t´adones que no ho eren tant : d´elles has après a tenir paciència i perspectiva de vida.

Ara torna a mira endavant, el teu horitzó d´ahir és avui. El teu horitzó de demà, l´has de fer de mica en mica, pas a pas. D´aquí a un temps tornaràs a mirar enrere i veuràs un altre bocí de vida que ja t´ha passat. Tornaràs a mirar endavant , tornaràs a mirar enrere i així faràs camí i aniràs perfilant el TEU HORITZÓ, sense plors ni angoixes d´una manera sana i saludable, i pensaràs el per qué d´aquell neguit, si la vida és més senzilla del que sembla i L´HORITZÓ sempre està al nostre abast.