Les faenes domèstiques.

A mi no m’agrada planxar, per això ho fa ma mare. Tampoc m’agrada passar l’aspiradora, per això ho fa ma mare. A cas a ella li agrada?

Estem al món per a viure, i per al sustent nostre necessitem treballar i rebre uns honoraris. Aleshores, és lògic que cadascú/na realitze les faenes domèstiques de forma igualitària.

A tots ens agrada arribar a casa i gitar-nos al sofà, però, per a la majoria de dones, la primera faena al arribar a casa, després de saludar i donar dos bessos als parents, és atendre la llavadora.

És més fàcil col·laborar, aplegar a casa i posar el rentaplats i parar taula per als que venen després a dinar, realitzant així una tasca que ens ocuparà només 10 minuts, i seguidament aconseguirem la satisfacció del tan ansiat premi del recolzament en posició horitzontal.

Aconseguir un premi a canvi d’ajudar; segur que ens permet ser actius i no transformar-nos en un ent amorf que segueix una trajectòria uniformement simple com és la del “llit- sofà- llit”.

Si tots a casa repetim aquestes accions, de segur que a part de sentir-nos satisfets amb un mateix i sentir-nos actius, conciliem una vida familiar més feliç sense discussions inoportunes.

Així que per començar, el primer que has de fer és llevar el got de la tauleta que hi ha al costat del sofà, alçar-te i pensar que si ara seguim aquesta conducta, serem el reflex d’una societat que té la obligació moral d’avançar cap la igualtat entre gèneres.