L'Ester a la tarda (infidelitat)

Havia quedat amb ella de la manera habitual, un bar al costat de l'hotel. Va arribar puntual, vam dir-nos quatre xorrades i vam pujar a l'habitació. Estava molt excitada, es va despullar com un llamp i em va saltar a sobre, ni tan sols acabaria de treure'm els pantalons. Cridava molt i fotia com si fes aeròbics. Em vaig començar a sentir malament. No sabia perquè. Potser els crits, potser... de sobte em vaig adonar que em sabia greu ser-li infidel a l'Ester. Quina tonteria! Em sabia greu ser-li infidel a la dona casada, mare de dues filles amb qui quedava tres cops al mes. M'ho estava rumiant quan la noia em distragué. "Què passa?" "No res, que crides molt, podries ser menys exagerada?" Em va empènyer, va agafar les seves coses i va marxar; no va pagar la seva part de l'hotel. Vaig arribar a casa i en obrir la porta em trucaria l'Ester: el marit i la canalla serien fora i m'invitava a la Cerdanya el cap de setmana; feina pel mati i sexe tota la tarda. Vaig mentir, li vaig dir que ja havia quedat amb algú. No passa res, em va dir, "però podríem veure'ns ara perquè em facis els petons de la setmana". Va arribar vint-i-cinc minuts més tard. Vam xerrar una estona, vam jugar un temps, però com que no acabava de despullar-la, em va dir seriosa: "Ens ho hem passat molt bé, però si qualsevol cosa, pleguem i no passa res". Vaig riure i vaig dir-li el que havia passat. "Ets un burro, en tot cas hauria de ser jo qui es sentís malament. Per què creus que t'ha passat?" "Perquè t'estimo". Va haver-hi un silenci molt llarg. (Fa temps, una altra noia em va dir que era impossible fotre amb algú sense arribar a estimar-lo). L'Ester em va mirar i s'hi va trencar: "ets un mentider" va dir, i aleshores vaig comprendre que no l'estimava, només l'havia trobat a faltar.