L'article d'avui (gelosia)

Va veure-la creuant el carrer i la va reconèixer de seguida: era la Divagirl, el seu amor, la noia que estimava amb bogeria des del primer dia que va llegir el seu bloc. Des de llavors, no hi havia hagut dia que no la llegís deu, dotze, quinze vegades, sempre imaginant que d'alguna manera, ell participava activament en la vida d'una noia que fins avui coneixeria. S'hi va apropar amb nerviosisme mentre pensava què dir-li, què fer per a guanyar-se un lloc al bloc. I allà, a menys d'un pam, va descobrir la mà que tocava amb suavitat el cul. De sobte la ficció es va acabar i es va adonar que aquelles històries d'amor sòrdid, fins i tot cruel que llegia al bloc no eren fantasia, que rere les fotos no havia un mirall sinó l‘ull i la mà d'un home. Un home que va odiar d'una manera ferotge, com si fos el pitjor criminal, i qui va voler matar per evitar que li robés l'amor, la llum, l'alegria tan petita. Va accelerar el pas per mirar-lo de fit a fit, va caminar amb pas ràpid, decidit, com el soldat que només duu al cap la missió a complir. El va encalçar i llavors va descobrir la mirada aterrida d'aquell home que de seguida buscaria refugi darrere ella. Va quequejar, no esperava tal resposta. Encara amb el puny tancat va sentir vergonya de la gelosia. "Deixa'm endevinar" diria ella amb malicia, "un altre enamorat. Ja has vist que el meu xicot és un covard. Explica'm perquè ets millor i potser et doni una oportunitat." Atorrollat, va mirar el seu reflex a les ulleres del xicot amagat. Aquella nit, al bloc llegiria una nova història de passió delirant, de l'encontre entre la Divagirl i un desconegut que en trobar-la amb el seu amant es mataria al carrer boig de gelosia. Va llegir en silenci, i per primera vegada no va voler imaginar que ell també havia participat.