L'espera

Saps, a partir d'avui, que els dies compten
marxa enrere; que en el fons del dolor
on s'hi acaben vinclant els teus silencis
hi haurà d'haver un camí de nits convulses.
Que els somnis amb els quals
bastires edificis de futurs
que avui saps improbables
s'aniran esvaint com el ressò
d'aquells discs de vinil que se't ratllaven
a força d'insistir en escoltar-los.
I al capdavall per res;
o potser sí:
ara tindrà sentit no mirar enrere,
i no desesperar-te si confies
que arribin els amics, cada cop més escassos,
amb els que compartires
secrets, complicitats.
Fins i tot vespres.
Ara, per fi, aquests dies tan grisos
que han començat, primer, a amuntegar-se
i han establert, després, una filera
perquè els recomptis, t'aniran confirmant
que tot el fred que sents surt de dins teu.

Fins el punt i final, fins el moment
que tot allò que tens o que imagines
pendent ja no tindrà cap importància.