L'ESCALA

Un relat de: Robert Bavastell

L'ESCALA

-Més a l'esquerra!, compte amb la paret.
-Que no passa Pepe, no hi ha manera, caldrà desmuntar-lo.
-T'has tornat boig! Després no hi haurà qui ho munti.
Els operaris estaven exhausts, portaven tot el matí pujant l'armari per l'estreta escala, fins que arribant al cinquè pis les parets, encara més estretes, impedien avançar o retrocedir.
-Escolta Paco ... - va cridar l'operari que es trobava a la part superior-... què farem?
-No m'atabalis, estic pensant. -Es va asseure en un esglaó i va encendre una cigarreta.
-Paco ... que hi ets?
Començava a estar angoixat. Al replà on estava hi havia una porta negra. Tenia una vella placa de llautó on es podia llegir Mariano Llucifer-Diable. En Pepe es va espantar molt.
-Paco, si us plau, contesta'm
-Està bé, calla ja, vaig a buscar ajuda. Espera't aquí
-D'acord, no tardis -
Quan va tornar amb dos operaris més, van cridar en Pepe sense obtenir resposta. Quan van acabar de treure la darrera peça de l'armari, van trobar en Pepe a terra amb els ulls desencaixats. Estava mort.
-Maleït sigui, i tot plegat per a res. Qui carai manarà pujar un armari a un pis on no hi ha cap habitatge?
En un racó, van trobar una placa on l'òxid no permetia llegir el nom. Només les dues últimes lletres ...le.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: