Les seves mans

Ahir, mentre les hores m'aclucaven
el dia,
el vespre es presentava amb aquell to ataronjat
dels seus llavis.

Ahir, em sentia com si fos l'empit
de la finestra,
que recita cada cop de vent
que ens bufa en contra.

Ahir, vaig voler recordar-lo,
però la meva ment va anar més allà del simple record
de la seva imatge.
Ahir, vaig poder, fins i tot, tocar-lo.

I va ser quan vaig assabentar-me,
de que cada dia, a cada hora, sempre,
les busques del meu rellotge busquen trobar-lo,
retrobar-lo, dintre de mi.

Ahir, vaig escriure nous versos,
enredats entre els poemes que explicaren,
temps enrere, els nostres mots.

Ahir, vaig deixar a la meva tinta deslliçar-se pel paper,
i en cada mot vaig poder percebre,
el suau sospir d'aquell batec,
les seves mans.