LES RAONS DE L'ESTIMA

T'estime pel que silencies,
per no fugir de la teua illa negra,
per la forma en la qual tornes
i et quedes a les meues mans.
Les raons són riscs descoberts
que perden la importància als teus ulls.
T'estime per les portes que has tancat
perquè arriben a mi les teues passes noves.
T'estime, sense pudor, trencat l'àbac
que comptabilitza l'estima i els fracassos.
T'estime sense fugir del meu passat.
Ací, al meu present, hui, t'estime.
Per omplir-me la pell amb les teves abraçades
i permetre'ls estar quan la nit
es dilueix davant l'ombra de la lluna.
El meu amor es desborda, sense permís,
trenca els límits que la lògica dibuixa.
Fora d'ella, ací, t'estime.
Per omplir-me la boca amb paraules
que, sense ser promeses, són regals
que es compleixen amb la força
dels vincles tancats.
Sense dubtes. A cor obert.
T'estime des de la voluntat i el meu somriure,
amb la ment i el meu sexe,
amb les mans, amb els ulls,
als meus somnis, ací, t'estime.