Les multinacionals de telefonia i la indefensió ciutadana

No crec en les "bones intencions" de les multinacionals i sí, en les persones i en el treball ben fet, amb ètica i responsabilitat.
Explicaré a continuació el perquè d'aquesta afirmació i perquè les empreses familiars em són molt més de fiar -de tot hi ha a la vinya del senyor- que aquestes empreses multinacionals on tu et converteixes en un nombre i una referència; on no hi ha ningú que doni la cara i et pots perdre enmig d'un personal contractat, moltes vegades temporalment, no solen fer fixos, perquè no els hi baixi el compte de beneficis i estalviar-se doblers; i això fa que no treguis aguller si per desgràcia tens qualque problema en el servei que donen.
Tota aquesta introducció ve arrel dels problemes que he tingut amb diverses empreses de telefonia, també m'he assabentat que moltes altres persones passaren pel mateix tràngol que jo.
Abans de continuar, dir que existeixen persones que tenen un distint ordre de prioritats quan desenvolupen el seu treball. Que els importa més i en primer lloc l'atenció al client, perquè quedi ben servit i realment adquireixi , compri o contracti el que realment necessita. N'he conegudes moltes. Són més assessors que venedors, malgrat venguin els seus productes. Aquesta manera de fer, difícilment es troba a les multinacionals. A més les persones en les que arribes a contactar i debut a la seva infraestructura, cap d'elles té la responsabilitat de res així com tampoc tenen capacitat executiva per resoldre el problema, per tant es passen la pilota de departament a departament i a vegades pel mig és perd l'expedient o la reclamació, sense que es resolgui. Una cosa semblant pot passar dins de l'administració pública. Cada una té les distintes competències i s'ha d'ajustar a diverses legislacions. El ciutadà , a més de trobar-se molt lluny d'on es legisla, hem arribat fins als estaments administratius europeus -on la seva burocràcia molt cops totalment ineficaç i legislant pels mercaders, ens està sortint per un ull de la cara.
El més de setembre del 2007 vaig rebre una oferta d'ADSL (connexió Internet) per part de Telefònica. Jo estava amb un altre operador: Orange. En principi vaig acceptar l'oferta. L'operador que encara tenia , en qüestió d'hores me la igualà . Vaig parlar amb telefònica perquè es tornés enrere el meu compromís a la seva oferta. I a partir d'aquí el caos. Vaig perdre l'accés a Internet; vaig gastar molts doblers telefonant a un 902. Em sembla que és obligatori per llei que els serveis d'atenció al client siguin gratuïts, malgrat sembla que s'ho passen per l'entrefolre.
Després de 5 mesos de gestions, esgotat i sense saber que fer, vaig anar a veure al gerent de l'empresa MON DIGITAL Miquel Àngel Bibiloni, a qui vull agrair des d'aquestes pàgines tot el que ha arribat a fer per solucionar el meu problema , sens guanyar-hi ni un cèntim sinó tot el contrari i dedicant-li més hores que un rellotge de paret. Destacar la seva professionalitat per ajudar a resoldre una situació en la qual ell no hi tenia cap responsabilitat. Si aquestes paraules serveixen per fer-li una bona publicitat com a professional i empresa, que la té al C/Rectoria,13 de la nostra Vall, és simplement perquè s'ho mereix. Quan escric això ja tinc connexió a Internet, tot gràcies a ell. Però la seva gestió per ajudar-me a resoldre el problema ha estat impecable.
No vos embafaré amb la cronologia del problema. No portabilitat. No alliberament del bucle, pèrdues de l'alta....En poques paraules través perquè un altre servidor et pugui gestionar el servei. Com perquè després s'omplin la boca de l'alliberació dels serveis a Europa i ens topem amb monopolis encoberts amb permissivitat dels distints governs.
No fa estona vaig escriure que la Comissió Europea havia multat Telefònica per abús de poder i situació debut al tracte als altres servidors. També vaig dir que amb el que havia guanyat, la sanció li feia un pet a la vela. I per afegir vaig escriure que el servei d'Internet ens surt més d'un 18% més car que els altres ciutadans europeus, i em deman, que hi fa el Govern Espanyol?. O tal volta no som Europeus amb els mateixos drets i obligacions? O és que som europeus de segona, quan interessa?. M'encantaria que em responguessin. Però podria tractar-se del tercer pet a la vela.
Aquesta indefensió que he viscut, no és la primera vegada. La greuja que m'ha portat la situació no la comptabilitzaré amb doblers, ja que no empri Internet per fer una tasca dinerària. Sinó de moment lúdic i literària. Si l'hagués necessitat per un treball per altri, me n'haurien fet perdre molts, malgrat sé que aquesta situació, que a més d'afectar a la meva dignitat com a persona, passant-se els meus drets pels collons, els hi fa el segon pet a la vela a la multinacional esmentada, telefònica en aquest cas.
Qui, vist lo vist, no arribi a la conclusió de què governi qui governi, qui mou els fils del món és el gran capital, em sembla que té unes "cataractes" de mig dit de gruixa. I que llavors, més a més, algunes ens vulguin vendre el missatge de què es preocupen per la situació del món: canvi climàtic, deixar un món idoni pels nostres fills; que treballen per nosaltres i pel nostre benestar, etc. És com un insult a la intel·ligència i una manera no gaire escrupolosa d'intentar.-nós, a més de prendre el pel, passar per beneits i curts de gambals.
Tanc l'article repetint que crec amb les persones i jo per sort amb majoria de les que m'he topat a lo llarg de la meva vida, sempre hi ha hagut qualque siuró negre, han estat honestes i uns excel·lents professionals.