LES FLORS, ELS OCELLS I LA MAR

Un relat de: Rafaelmolero
LES FLORS, ELS OCELLS I LA MAR
Les flors que creixen en el jardí
porten l’aroma del teu cos,
els seus pètals volen
per la meua habitació.
Et vull amb amor sense embolics
com els ocells que canten
dins dels arbres, van cantant
cançons il•limitades
inventades per ells.
Quines sorpreses em donen els rius
volen sentir la teua veu
i jo componc més que els dolls
que vibren sense parar,
per la teua pell i assaborir-la.
Le ones del mar s’ acosten
a la teua cara.
Les deixe que pugen i baixen
per a complir el teu destí.
Silva el vent cridant-te
s’acostuma a veure ‘t apreciada,
jo he trobat un tresor
quan t’ estime més que el dia.
4 d’agost / 14
Autor: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Estimar[Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-08-2014 | Valoració: 10


    les flors, els ocells, la mar, estimar tot allo que el teu amor estima... Aquest és sens dubte un AMOR autèntic.

    Un bell i emotiu poema Rafael, et felicito!

    Una abraçada
    Bon estiu
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.