Les dones que m'agraden

M'agraden les dones altes, les baixes, les primes, les grassonetes, fins i tot les atlètiques i les musculades, les de la meva edat, les que són una mica més grans, les que són bastant més grans, les joves, les xerraires, les callades, les carinyoses, les maques, les lletjotes, les rosses, les morenes, les pèl-rojes, les de cabell llarg, les de cabell curt. Les que es depilen el parrús i les que hi tenen una selva. Ara bé encara que m'agraden de tot tipus de dona si puc escollir m'agrada que estiguin ben proveïdes, que hi hagi carn que tocar: cuixes, cul, pits...i que tinguin la meva edat o alguns anys menys (de 35 a 45, posem).

Tipus de dones que no m'agraden: les extremadament primes i les extremadament grasses; les que tenen mal caràcter, les negatives que sempre es queixen, les eternament cansades; aquelles que no paren de xerrar després de follar i les que no diuen res, ni un sospir, mentres es folla. I ja està, em sembla que no n'hi ha més del tipus que no m'agrada.

Abans, durant molts anys, vaig portar una llibreteta on apuntava totes les dones amb les que havia tingut relacions, el nom, la data del primer dia, les característiques principals i si havíem fet alguna cosa especial o si destacava per alguna habilitat amatòria. Quan la vaig llençar hi tenia apuntades vint-i-una dones i mitja. Com que després he estat amb unes quantes més calculo que m'hauré enllitat, si fa no fa, amb unes treinta.

Vaig estripar i llençar la llibreteta amb els vint-i-un noms (i mig) perquè volia canviar de vida, perquè em sentia un adolescent ridícul i pensant que amb 40 anys acabats de complir havia de fer un canvi de vida. Després he après a acceptar-me com sóc (la famosa autoestima de les dones i els llibres d'autoajuda) i em fa pena haver tirat la llibreta amb la llista. Sobretot perquè ara, per molt que m'esforço, no aconsegueixo recordar el nom de totes. Això és normal en les que només ens van enrotllar una vegada però no tant en aquelles que vam tenir relacions uns mesos.

Suposo que us pregunteu a quà em refereixo amb vint-i-una i mitja. Com em puc haver tingut relacions amb mitja dona. Us ho explicaré en un altre article, encara que és una història en la que no quedo massa bé. Però he decidit que en aquest articles no censurats ni autocensurats seré, sobretot, sincer.

Carles