DOS ANYS SENSE ESCRIURE

Gairebé dos anys sense escriure. Qui m'ho havia de dir? Culpa del treball i del Zapatero. I no rieu que és ben cert. Se li va ocórrer tot allò de l'economia sostenible i les subvencions per fer obres i ocupar els parats i ja em teniu, com a enginyer que sóc, amb dues feines: una de l'administració i l'altra d'una empresa privada. A les dues bandes però fent el mateix: projecte d'enllumenat de....., projecte de millora dels carrers de..., instal·lació de semàfors a les rotondes de..., instal·lació de fibra òptica... La tonteria és que han de ser projectes que ocupin molta gent i en realitat quan més moderna i tecnificada és una feina i un servei menys gent es necessita. Per això hem acabat fent projectes tipus: Condicionament i senyalització d'un carril bici a .... o bé rehabilitació i remodelació del mobiliari urbà... que en realitat vol dir vint persones amb una brotxa i pintura empastifant tot allò que no es mou i es deixa pintar.

I la veritat és que trobo a faltar això d'escriure. L'article a la revista comarcal ja no l'escric perquè em vaig barallar amb la correctora i perquè em van censurar un article sobre ecologisme. Però penso que puc tornar a escriure a aquest web i que puc tenir lectors i comentaris que, al final, és el que més m'agrada. Sí perquè escriure i desar les pròpies reflexions (o anècdotes) en un calaix és una mica trist; en canvi, comprovar pel comptador de visites que hi ha 400 lectures o que alguns lectors fins i tot et comenten, això ja és tota una altra cosa.

O sigui que em proposo fer un article setmanal, aprofitant també que els diners del plan Zapatero i de les administracions s'han esgotat i, per tant, tinc molta menys feina.

Carles