Les dones del poble

Un relat de: bombetadellum
Les dones del poble agranen els carrers amb sabatilles.
Els homes del poble cultiven els horts.
Les dones del poble duen la cassola al forn.
Els homes del poble dinen i no escuren.
Les dones del poble van per caminals xafardejant.
Els homes del poble van al bar fumant.
Les dones del poble van a missa.
Els homes del poble miren les xicones novelles.
Les dones del poble tenen en casa corral.
Els homes del poble seuen en el sofà.
Les dones del poble cuinen d'ovaris.
Els homes del poble seuen amb cadiretes en el carrer.
Les dones del poble renten la roba en el llavador.
Els homes del poble no en saben ni on està.
Les dones del poble fan coques.
Els homes del poble no agranen mai els carrers ni mai cuinen.
Les dones del poble arrepleguen les nétes del col·legi.
Els homes del poble pregunten què hi ha per sopar.
Les dones del poble duen monyos, cara i roba neta.
Els homes del poble vesteixen la roba que les dones del poble netegen.
Les dones del poble cusen vora la finestreta.
Els homes del poble juguen al bac amb puro i conyac.
Les dones del poble van i vénen,
van i vénen sense parar sempre,
sempre foravileres de la vida.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

18736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol