Les 12,18

jo em quedo amb el present, tinc pendent però com saborejar-ho millor però crec que és el camí, aprendre a viure cada present amb tota la intensitat possible o amb tota la serenor desitjada o....

una abraçada
joan
pd.- si no connectem abans bona revetlla i feliç dia de sant joan

Al final el que ens queda és el futur. Una persona de 90 anys té més futur que passat perquè només té noves oportunitats en el temps a venir. Tot el demés, no vull dir que no compti, però ja età fet per a bé o per a mal. Però el futur encara ens obra una porta.

Segon a segon, dia a dia.
Si ens ho proposem de bon matí , el dia pot ser profitós, valorant el perquè no ho puc fer avui , demà tindré una altra oportunitat.
Hi ha dies que es pot gaudir deixant passar els segons com si ens permetéssim un regal i altres volem viure'ls intensament.
El temps pots ser nostre si en som conscients.
Llegint el teu "dia" l'he viscut amb tu, amb la serenitat de saber que ets conscient del valor del temps segons les circumstancies.
Ens dones una molt bona lliçó, gaudiu del vostre temps !
Gràcies Joan, per tot el que ens aportes.
Una llarga i càlida abraçada , sense presses.
Núria

...i futur es reflexen en aquest text. M'ha semblat curiosa la forma!
Interessant descobrir aquest raconet.
Una abraçada

Temps passat : ocasions perdudes o temps d'aprenentatge.
Temps present : massa efímer. Molt més curt que el passat o el futur.
Temps futur: INCERTESA!!! I possibilitat d'acció.
Com sempre els teus relats fan reflexionar.
Molt bones festes, benvolgut Joan!

..... ens queden gestions per a fer. Per això l'endemà ens aixequem amb les mateixes ganes de viure i de seguir FENT.
TOT està per fer i TOT és possible.

Una abraçada.

Tot llegint aquest assaig teu, tinc la impressió de ser davant d'un relat autobiogràfic, d'haver pogut accedir gràcies a les possibilitats immenses de la xarxa informàtica al diari personal de l'autor, que em permet compartir el seu dia a dia.

Queda clar des de bon començament que el narrador s'enfronta a la quotidianitat amb il·lusió ( "tinc tot un dia per endavant, ple de temps, d'oportunitats i de possibilitats" ) però també amb realisme ( "I també de paranys" ).

Realment, és un cant curt a viure el present de manera ben conscient, sense oblidar el passat i tenint clara la continuïtat cap al futur immediat.

Ha estat un plaer recórrer aquesta jornada diurna compartint la teva mirada sobre els fets i les actituds, Joan.

T'envio una abraçada de migdia,
Unaquimera

Bon relat ple d'hores, ple de temps, ple de present, passat i futur...
m'encanta la teva manera de fer-nos veure les coses, sovint m'ensenyes l'altre cantó del món quan visc ofuscada en el mig món que està núvol...
gràcies per això i per les teves paraules!

una abraçada,

on les hores són protagonistes i espectadores alhora de la vida. Tot explicant les diverses tasques que vas desenvolupant, ens adonem del gran nombre d'experiències i sentiments que la quotidianitat comporta i de com en són d'importants cada un dels minuts del dia.

M'agrada especialment quan dius:"resten moltes gestions per fer" Crec que és bo que siguem conscients de tot allò que ens espera, per dues raons: perquè és reconeixent-ho que ho portarem a terme, i perquè aquestes gestions pendents ens ajudaran a tenir la il.lusió de llevar-nos cada matí.

Una abraçada nadalenca,

Pilar