l'era

Un relat de: Pau Vadell

L'era. L'EEERA, aquesta, la que ens santifiquen.
Prest neix a la plaça l'expectació, el darrer emperador
fuig,
és desferma, cau
declara el lluïsme antagònic.
Des que hi ha la teva cara, l'actual, sobre aquesta taula de
menador
no m'havia adonat de l'insistent ressò del segle XXI.
Si més no caldrà l'impacte psicològic
d'indagar dins les famílies exemplars, genèriques,
estúpidament genèriques,
insistentment genèriques.

Comentaris

  • l'eraaa[Ofensiu]
    filladelvent | 09-04-2006

    aquesta frase té molta força. Però segur que entendre el sentit complet del poema em deixaria amb més ganes de continuar llegint... (que ja són moltes). He llegit 5 dels teus poemes i crec que no estaria de més que ens fessis un petit favor als lectors: posar introducció. Potser ens ajudaria... poter no.

    Si més no, ets lliure de no fer-ho, clar, i he de dir que continuaré llegint amb l'esperança de copsar l'essència de les teves paraules.

    -Filladelvent-