Matances de Faust IX

IX.-
Un home de rostre dur
un botxí de rostre dur,
amb puntes excitants al pit
i un ferro prolongat i piràmic
executà el porc insensiblement,
amb la naturalitat de la ruralia
del blat i del pa diari,
del barram savi, de l'amor fet.

La sang brollava carn avall,
la grufa vermella i les grans dents negres
sanglotaven i es naturalitzaven.
El porc sadoll d'energia
restava en el silenci
propi de la serena matinera
del dia de l'ajusticiament.

El porc ha mort
en mans d'un rostre dur,
amb capacitat animal
de veure la irrellevància d'aquesta vida.
Tu, botxí qualsevol, de cada dia
també mataries les costelles?
Cada dia, el sermó del rovec
drogaaddictiu. Del nas avall
grans i negres sanglots de sang,
regalimen pel llavi superior del teu servent.