Soca d'occident

Un relat de: Pau Vadell

Més en mereix la història
d'aquelles dones oneroses
que sabien fer el peix net arran del penyalar.
Alguna d'elles perdia el mugró
i amb el mateix moviment d'escatar
l'agafava de dins l'aigua i se'l col·locava.
Quan arribava la nit
del mugró en sortia arena i creació
penjoll cutani, pedaç de rancors.
Orient a occident, una guia de trepaire
mai recoberta pel verd que sembla.
Una ratlla de tebior amara la llet
que el peix remena per orientar-nos.

Comentaris

  • melassa[Ofensiu]

    Per ses soques que ja són caliu i per ses que ho seràn deixant bones cendres.
    Perquè quan s'oxidin, mil heures recorrin branques i troncs per no deixar-les caure en va.

    Molts d'anys i bones festes!