Poema al jardiner que haurà d'omplir les 18 piscines dels 150 apartaments de Portocolom.

Quan et desgraciaren la vida,
vas començar a néixer,
va morir la dignitat i el seny,
i va prosperar la Coca-Cola amarga,
de doblers, l'escàndol...
Gastarem arbres, sirenes, llàstimes,
seguretat social, inèrcia, memòria històrica...
Ara, a la ETT, he entès
que haurà d'omplir piscines i tallar la gespa,
el desgraciat del meu cap,
s'hauria de penjar, desgraciat,
damunt la consciència
i aguantar
l'escopinada des seus antecessors.