Matances de Faust XII

Un relat de: Pau Vadell

XII.-
De la carn mòlta i embotida
en direm en els actes públics
"el cos de porc" i de la sang
"la sang de porc",
talment una institució popular.
De "el cos de porc" en celebrarem
la coentor de les espècies
de "la sang de porc"
en beurem gairebé sempre
confosa amb la memòria
erigida amb pilars d'altres sangs,
pudor de mort,
manifest íntegre de les croades,
dels genocidis,
sense espècies,
que puguin amagar la pesta
que ens condemna moralment
a no viure aquestes matances
sinó les altres, sense hipoteques,
ni treball, ni gàbies.
El porc ens ho ha promès tantes vegades,
que un servidor no s'ho empassa:
jo, faré matances i ja ho veurem.
Si ens hem d'anegar dins el vinagre ranci i etern
esdevindrem peixos de dotze sermons
i d'esperit renovador.



"Al damunt, el poblament,
enfollit, resolt, em queia,
m'enllotava humitejat.
Avinent, res no hi havia
que ajudés a l'escapada."
M. Bauçà

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer