APOLOGIA DE X.

Un relat de: A. Llob
APOLOGIA DE X.

Avui ha estat justament reconeguda la tasca de tota una vida d'esforç i treball del nostre conveí i il·lustre empresari X. Després de llargs anys de deliberacions i intensos esforços de Ses Senyories X. ha estat premiat amb una estada en una institució de repòs i retir pel que sembla pot ser un llarg període de temps. Siga dit en honor a la veritat que X, sense cap dubte per la seva natural modèstia, s'hi va resistir amb totes les seves forces apel·lant a totes les instàncies possibles a rebre tan merescut reconeixement. Així, avui, com el gran personatge que és, ha estat escortat per els mossos d'esquadra mentre que lluïa unes belles polseres als canells camí de la seva nova llar.

X. aviat va destacar com a empresari. Després d'una breu estada a l'escola, el seu inquiet esperit, es va inclinar cap al món dels negocis. Així va organitzar la seva primera colla de treballadors de la construcció. Van ser els seus començaments el món del nyap, el de la factura amb IVA o sense IVA i el de per cada 10 cobrat facture 1.

Però el nostre insigne prohom ben aviat va intuir que el triomf era a l'ombra del poder. D'aquesta manera va començar a ser habitual del palau de la Diputació i de l'alcaldia, recorrent passadissos, guanyant voluntats i fent favors.

El seu do per a les relacions socials es va unir a una oportunitat legal: La Nova Llei del Sòl. Amb els contactes adequats i una interpretació exbiaisada de la Llei aviat es podia fer amb una bona quantitat de metres quadrats de sòl urbanitzable expropiable per quatre euros i vendible per alguna cosa més. I així gràcies a X. una bona quantitat de terrenys contigus a la nostra ciutat van deixar de ser improductives zones verdes, d'horta o secà per esdevenir esplendorosos boscos de ciment i asfalt.

X. en el seu afany de ser útil a la seva ciutat i al seu país va procurar beneficiar la democràcia sense fer distinció entre el partit que ostentava el govern municipal o l'opositor. Així mai va dubtar a socórrer un exalcalde a l'atur facilitant-li treball o finançant discretament (sempre X. va preferir de ser discret) a un o altre partit.

Ja en el cim de la seva esplendor econòmica va decidir entrar en el món de l'esport local. Un home de tan altes virtuts no podia conformar-se amb el triomf econòmic, i així es va fer amb el control de l'equip de futbol de la ciutat. Encara que sempre hi haurà veus malintencionades que l'acusin de fer-ho per al seu propi benefici. Quina interrelació pot haver-hi entre el món del futbol i la construcció? Només llengües envejoses i ments febroses podrien caure en tan absurdes cavil·lacions. Encara just és reconèixer que el nostre equip no va saber respondre favorablement a les sàvies decisions del nostre home.

Per fi avui assistim al just retir de X, enveja d'adults i exemple per a la nostra joventut.

A. Llob

Comentaris

  • Ui que estres | 02-10-2015 | Valoració: 9

    Amb ironia descrius un personatge molt habitual en el nostre temps.

l´Autor

A. Llob

5 Relats

19 Comentaris

5135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58