L'engany

Un relat de: jos monts


Vaig ser enganyada. No hi havia d'haver posat tanta confiança!
Donant-li tota llibertat, casa, menjar i llit per poder estimar
a una persona que creia digna, pura i de bona ànima.
No pensava prou! Que n'era d'ignorant!.
Sentiments de culpabilitat també m'ha fet sentir.
I el meu cos i la meva ment se'n han ressentit.
Ploro sola només en recordar-ho.
I a la memòria, les paraules, els fets, em porten al passat.

Vaig ser enganyada i abandonada.
Les paraules eren boniques i als seus braços implorava
sentiments d'amor i un conviure d'esperança, de seguretat
i un futur apassionant ple de projectes.
La seva ment tergiversava una altra realitat.
Un dia es va equivocar, dient-me la veritat.

No hi ha més hipocresia i falsedat en l'ésser humà
que l'engany i la mentida, fent-les servir de forma egoista
per aconseguir allò que es proposa.

Ens podem sentir ferits, dolguts i fins i tot traïts!
Però, qui pot ser més enganyat ?
aquell que es creu enganyat
o aquell que creu que ha enganyat ?

josmonts

14/05/07

Comentaris

  • Jo no crec[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-08-2008 | Valoració: 10

    que s'equivoqués dient la veritat. Per dura que sigui sempre és preferible a la hipocresia.
    Molt profund el teu poema, jos monts.M'ha agradat.
    Una salutació.
    Nonna_Carme

  • Xapó [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Jo l'he llegit com un relat en prosa i m'ha encantat, he sentit en mi mateix el ludibri de la falsedat i l'engany utilitzats per obtenir-ne l'estima. He sentit al cor, la traïdora fuetejada de la hipocresia que fereix per sempre els mes nobles sentiments del esser humà. M'ha agradat.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta