Cercador
L'encaix
Un relat de: Maria Freixas Alió- Compartir:
Plantaré un llimoner.
Del suc en faré most
i del groc esmorteït,
la llum,
que il·lumini les matinades
construïdes entre batalles,
acords de mirades
i passes desenfrenades.
L'encaix perfecte
és la drecera humida
turó salvatge i natura viva,
fem saltar l'espuma
del deliri incontrolat
i regalem-nos;
el riu
de promeses recloses en l'instant,
plaers que dansen entre els dits,
com l'onada que retorna
entre el desig,
alhora,
esporuguit i temerari,
odi contingut i
virtut
o
fracàs,
forjant la solitud
un cop més,
Plantaré el llimoner
i els records
s'hi gronxaran
de les branques.
Comentaris
-
sense títol.[Ofensiu]Baldiri | 03-12-2011 | Valoració: 8
I podem copsar, des de la distància, com d'embriagador pot arribar a ser la mel del llimoner.
Tens prop de 5000 les lectures. -
Bonic[Ofensiu]instants | 29-11-2011
Com qui sura pensaments en l'aire barrejant-los amb el desig inerme de sentir-se un poc més ric.
M'agrada. Felicitats Maria! -
shukran![Ofensiu]Maria Freixas Alió | 29-11-2011
boigboig, doncs si... el punt eròtic era premeditat, tot i així em resulta gratificant q s'hi pugui denotar quelcom àrab, en llegeixo prou..sóc mig "mora".
encara q només ho llegeixis tu :)
abraçades -
Llimoner[Ofensiu]boigboig | 29-11-2011
Els fruits saborosos, la llimona acida però dolça... el símil del plaer se(x)(ns)ual. No hi ha promeses, sino caricies... No hi ha queixes, sino bleixos... Aquí i ara, ara i aquí. Hi noto, potser, influències de la poesia àrab (Adonis, potser, Khayyam). O és que he llegit massa???
El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.
Omar Khayyam...
Boig!
l´Autor
46 Relats
62 Comentaris
37493 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
[plantaré un llimoner i els records s'hi gronxaran de les branques]http://unamestraapalestina.wordpress.com/