L'avinguda de pollancres

Un relat de: Ze Pequeño

Baixant per l'avinguda de pollancres,
tristos encara,
et recorden ells i jo
sota la Lluna clara.

Les fulles remoroses
com paraules,
em parlen de l'antiga matinada.

La nostra.

Baixant per l'avinguda de pollancres
evoco el teu somriure,
el teu silenci,
i agafant sense adonar-me
una branca,
et porto de la mà.
Entre els pollancres,
per l'avinguda clara
en una nit serena.
Sense percebre
entre nosaltres la distància.
Sentint la teva veu sonar entre els arbres.

Comentaris

  • De petit[Ofensiu]
    Melcior | 09-01-2006

    Recordo carreteres de plataners a banda
    i banda, amb ombres del tot màgiques i
    un espés fullam a la tardor que feia de
    catifa. També tenia el seu encant.
    Endavant.

  • La memòria...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-12-2005 | Valoració: 10

    ...dels arbres és molt semblant a la humana:ens conten la seua vida a cercles concèntrics.
    I a la tardor, un paisatge amb arbres ens ompli de melangia i de records.

    PS. No ho seré mai, de poeta. Només escric poesia quan estic molt fotut. I sóc -vull ser- sempre alegre; almenys, de bon humor.
    Salut i rebolica!

  • És veritat [Ofensiu]
    Màndalf | 25-10-2005 | Valoració: 10

    La tardor és una bona època per recordar. Els seus colors i les seves olors evoquen fàcilment temps passats. M'agrada el teu poema; la melancolia és un preciós sentiment si el prenem a compta-gotes.

    Un petó

  • quan hi ha...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-09-2005

    sensibilitat... qualsevol detall del paisatge, del camí abans caminat... ens recorda la presència d'algú que va estar al nostre costat... i els pollancres ens recorden coses... tenen una fidel memòria!
    una abraçada!
    gràcies pels teus comentaris tant especials, tant entranyables que arriben ben endins...!

  • nostàlgic i evocador...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-09-2005

    Melangia que s'escampa entre els pollancres i les mans, vessada pels sentiments emmagatzemats a la memòria, a la pell, al cor...
    Intentant minvar la cruesa i el dolor de la distància perfumant els moments de dolços i penetrants records.

    No sé si és el començament de la tardor però tots estem una mica sospiradors...

    Molts petonets Salz!

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

131322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com