L'àvia

Un relat de: Encarna Romero
L'àvia
"Els dits crispats de la Teresa s'han arrapat a la cortina de gasa i, esverada, l'estira intentant apropar més la cara al vidre..." Berta Vidal (El silenci de la Sara)

Tanca els ulls i sent com els càlids raigs de sol s'escolen entre les fulles de la morera deixant petits dibuixos de llum als seus braços i al seu vestit verd oliva. Li agradaria que aquell moment no acabés mai. La seva ment es va remetre a tants anys enrere, quan havien comprat aquella casa a Sitges. Eren una jove parella plena de somnis i il·lusions. Ells mateixos havien plantat la morera i els altres arbres. En aquell moment no tenien ni idea de tot el que passarien al llarg dels anys. Tantes batalles, tants moments de crisi i de pèrdues, però també, d'alegries... Com aquest dia. L'enuig pel fet que la seva néta no es casés per l'església ja començava a anar-se'n. Aquest era un moment per viure-ho. Fins i tot s'havia oblidat el dolor del maluc trencat. Aquest dolor que l'acompanyava dia i nit des de feia gairebé un any. L'aroma de les flors inundava el jardí. En aquest exacte moment era completament feliç. Demà seria un altre dia.

Comentaris

  • Gràcies, Pispireta.[Ofensiu]
    Encarna Romero | 30-05-2014

    Gràcies per la teva lectura. Una abraçada...

  • Com de costum...[Ofensiu]
    Pispireta | 02-03-2014

    ...elegant, de descripció acurada, precisa I bella! M'ha transmès serenor, calma, acceptació I satisfacció!