Cercador
L'àvia
Un relat de: Encarna RomeroL'àvia
"Els dits crispats de la Teresa s'han arrapat a la cortina de gasa i, esverada, l'estira intentant apropar més la cara al vidre..." Berta Vidal (El silenci de la Sara)
Tanca els ulls i sent com els càlids raigs de sol s'escolen entre les fulles de la morera deixant petits dibuixos de llum als seus braços i al seu vestit verd oliva. Li agradaria que aquell moment no acabés mai. La seva ment es va remetre a tants anys enrere, quan havien comprat aquella casa a Sitges. Eren una jove parella plena de somnis i il·lusions. Ells mateixos havien plantat la morera i els altres arbres. En aquell moment no tenien ni idea de tot el que passarien al llarg dels anys. Tantes batalles, tants moments de crisi i de pèrdues, però també, d'alegries... Com aquest dia. L'enuig pel fet que la seva néta no es casés per l'església ja començava a anar-se'n. Aquest era un moment per viure-ho. Fins i tot s'havia oblidat el dolor del maluc trencat. Aquest dolor que l'acompanyava dia i nit des de feia gairebé un any. L'aroma de les flors inundava el jardí. En aquest exacte moment era completament feliç. Demà seria un altre dia.
"Els dits crispats de la Teresa s'han arrapat a la cortina de gasa i, esverada, l'estira intentant apropar més la cara al vidre..." Berta Vidal (El silenci de la Sara)
Tanca els ulls i sent com els càlids raigs de sol s'escolen entre les fulles de la morera deixant petits dibuixos de llum als seus braços i al seu vestit verd oliva. Li agradaria que aquell moment no acabés mai. La seva ment es va remetre a tants anys enrere, quan havien comprat aquella casa a Sitges. Eren una jove parella plena de somnis i il·lusions. Ells mateixos havien plantat la morera i els altres arbres. En aquell moment no tenien ni idea de tot el que passarien al llarg dels anys. Tantes batalles, tants moments de crisi i de pèrdues, però també, d'alegries... Com aquest dia. L'enuig pel fet que la seva néta no es casés per l'església ja començava a anar-se'n. Aquest era un moment per viure-ho. Fins i tot s'havia oblidat el dolor del maluc trencat. Aquest dolor que l'acompanyava dia i nit des de feia gairebé un any. L'aroma de les flors inundava el jardí. En aquest exacte moment era completament feliç. Demà seria un altre dia.
Comentaris
-
Gràcies, Pispireta.[Ofensiu]Encarna Romero | 30-05-2014
Gràcies per la teva lectura. Una abraçada...
-
Com de costum...[Ofensiu]Pispireta | 02-03-2014
...elegant, de descripció acurada, precisa I bella! M'ha transmès serenor, calma, acceptació I satisfacció!