Laura petitona

Un relat de: Tiamat

(entrevista a un jugador de bàsquet)
- de quin equip ets?
- per què ets tan alt?
(perquè vesteix talons, no et fot)

///

(descripció d'un dia de diumenge)
matí: vaig jugar amb els legos i muntava cases.
al migdia vaig dinar salsitxes i vermut (eeeh, em referia a olivetes, patates,...! no fotem..), a la tarda va venir una meva amiga que es deia Mireia i vam jugar a legos

///

(definició de mi mateixa)
em dic Laura, sóc gran i tinc set anys, m'agrada saltar a corda, menjar galetes i coses dolces perquè són molt bones, "tu asegurut"
(m'encanta el tu asegurut final, jaja)

///

(gustos, i encara els mantinc!)
m'agraden les patates rosses, les costelles i el gelat
no m'agraden els espinacs, els cigrons i la llet

///

(descripció del meu pastís ideal)
hi ha lacasitos, espelmes de colors i xocolata de trufes en forma de caguerrets

///

(preguntava què et deien els teus pares al renyar-te)
moltes vegades em diuen: afanya't laura! menja depressa! calla i menja!
(jo era una nena tranquila que menjava a poc a poc, es nota?)

///

(recepta de cuina)
Truita de xocolata
xocolata 5grams
truita
aigua
farina
es posa la farina en un plat, s'agafa la truita i la mulles amb l'aigua i enfarines la truita. Després poses xocolata, la bulls i ja està.

///

(sobre el cos humà)
si et mors el cor no batega
si el cervell no va no pots fer res
(lògica aplastant)

///

regals pel dia del pare: un conjunt de senyor, una capsa de magdalenes, un quadre meu
(al meu pare li agraden les magdalenes, mira.. i un quadre meu.. cony, sóc la seva filla. Egocentrisme? on el veieu?)

Comentaris

  • Quina gràcia![Ofensiu]
    AnNna | 12-11-2004 | Valoració: 10

    És com aquell de "coses que et trobes..." però millor encara. Al ser més petita, es diuen més parides i fa gràcia. Jo em peto de riure quan agafo els quaderns de primària, ejejeje!
    és com ara, que a la meva mare li ha picat per treure uns cassettes on jo, amb dos anyets, explico el conte de la "pupuxeta mameia". no podia parar de riure. Però, això... a qi li importa?
    Vaja... que divertit.... molt wapo.

  • mmm.... aixo de la truita, segur que és comestible? és que ficarle en aigua, no sé no se[Ofensiu]
    FRAN's | 11-10-2004

    carinyós relat autobiogràfic que et provoca alguns somriures d'enyorança amb la infantesa (ai, els legos... kuan d temps k hi dek haver jugat i ves a saber on deuen haver anat a parar)

    la típica frase curta i sovent tonta k es posa com a posdata

    FRAN's

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

682322 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.