L'atzar

Un relat de: Sergi .
Darrere les situacions que afronta diàriament cada persona, cada individu, es juga una maquiavèl·lica partida de daus. Després de posar-me en risc múltiples vegades dono fe que aquests semblen estar carregats en favor de la meva sort.

Ahir mateix, conduint per la negra carretera nocturna vaig empassar-me un roc enorme que s’havia desprès d’un marge per causa del vent. Doncs bé, els jugadors que aposten per la meva vida van sacsar el barrilet i van escampar els daus contra el tauler. El resultat va ser el necessari com per sortir victoriós de l’escomesa i encetar una nova etapa de la meva vida, la que succeeix cada victòria.

I si em poso a furgar en la meva ment descobreixo nombroses situacions en les quals he estat conscient de la tirada de daus que posava en joc el meu destí. He sentit les arestes sòlides repicar contra la fusta del tauler, i una veu que cridava «Victòria!». He escoltat uns aplaudiments i el frec de les pells d’una encaixada de mans. He sentit el replegar una bossa que recollia el botí, i el soroll dels bitllets essent apilats al fons del sac.

Aquella pedreta que m’hauria fet desestabilitzar, caure de la bici i morir en aquell barranc quan tenia quinze anys; aquell cotxe que va frenar uns metres abans d’envestir-me; aquella barra de ferro que, per fortuna, estava situada uns centímetres més a l’esquerra del meu veloç crani. Soc aquí gràcies a l’estadística dels daus.
I jo crido «Victòria!» i celebro, conscient, molt per dins, que no sempre la sort em somriurà.

Comentaris

  • No ho sabem[Ofensiu]
    Prou bé | 22-05-2021 | Valoració: 9

    És l'atzar? Potser. Encara que ,crec, que l'atzar el condiciona el destí. O és a l'inrevés i és el destí el que va conduint la nostra vida? I quin paper hi juga aquí el lliure albir? Ens havien parlat de la nostra capacitat de tria, de modificar les nostres accions, la nostra vida. Però també n'hi ha que afirmen que tot està escrit. Qui lo sai ? M'hi has fet pensar. Gràcies

  • Un text molt enginyós.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 22-05-2021 | Valoració: 9

    Un relat molt enginyós sobre la bona i mala sort... m'agrada, és cosa bona.

    És clar que, si no hi ha moviment, la bona sort difícilment arribarà... això passa per exemple als estudis universitaris o d'altres tipus o a les feines laborals. En el bingo i en el casino és difícil sortir-ne amb més diners dels que havies entrat...

    En fi, Sergi, t'animo a seguir fent contes i també t'animo a explicar alguna cosa més teva a la Biografia.

    Salut, bon relataire!!

  • Aclariment[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 21-05-2021 | Valoració: 8

    Deixant a part el primer paràgraf que hom podria considerar d'assaig, la resta, inventada o no, la trobo més biogràfica que res. Deixes palès com l'atzar juga a favor o en contra nostra. Però també et diré que el dia de la nostra mort, està escrit.
    Saps, quan un es desperta a mitja nit amb un dolor al pit ofegant i pensa, potser és un infart... però també es diu: molt serà. I nofa res. I va i es mor. I diuen hauria hagut d'anar a la clinica i jo dic, no. S'havia de morir.
    La situació a la inversa: no es mor... no s'havia de morir.Així a tu ,en cap d'aquestes ocasions t'havia arribat l'hora. Si no, t'hauries mort.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sergi .

4 Relats

6 Comentaris

254 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Poca cosa a explicar...