L'estiu fa per tothom

Arriba la calor i abandonaré la cova on he estat esperant impacientment tot l’hivern. Perseguiré la llum que il·lumina les cases. Deixaré enrere l’amagatall fosc que m’ha protegit del fred tots aquests mesos. Volaré lliure despertant l’atenció de les mirades; volaré incandescent, seré un punt negre que no para quiet i que no deixa veure’s, desplaçant-se, espasmòdic, en una trajectòria erràtica i —qualsevol ho diria— aleatòria. Em posaré a sobre dels pans, de les fruites, dels gelats. Em nodriré de tots ells i de moltes coses més mentre esquivo, gràcies als meus admirables reflexos, mans ventades i cops a l’aire. De tant en tant no me’n sortiré, i moriré en l’intent atrapat en una pala de plàstic o un drap de cuina greixós. Però en algunes ocasions sobreviuré, i volaré intrèpid durant la resta de dies que el meu curt temps de vida tingui el plaer d’oferir-me; cavalcaré l’aire per tots els racons possibles, per tots els escenaris que hom pugui imaginar: els caps dels nens, me’ls hi aproparé, a les seves orelles, i el meu brunzit els farà esgarrifar i correran enquimerats cap als pares; els focus de llum, i faré aixecar els culs suats de les butaques, que miraran d’apartar-me amb un cop de mà, amb una mà laxa i esgotada que ventarà davant la televisió. Arriba la calor i fregaré les meves potes tramant plans inimaginables. M’arrepaparé sobre tots els objectes que pugui. Vull notar tots els tactes, totes les olors i tots els gustos que no he pogut sentir durant aquest passat hivern, llarg com s’ha fet. Vull llegir llibres mentre les pells suades que els sostenen no adverteixen la meva presència. Vull patir el risc de sobrevolar una piscina en plena agitació, el risc de restar quiet, encisat prop d’una làmpada a l’abast d’un cop de puny. Vull tot això i més. Perquè ara arriba l’estiu, i moriré molt abans que arribi el següent hivern; no hi ha alternativa que la que m’empeny, aquest crit de vitalitat que ens mou a tots nosaltres, els animals repugnants de l’univers.