L'assaig sobre la llibertat i la anarquia

Assaig sobre la real llibertat i l’anarquia:

Tesi, basada en un pensament de Friedrich Nietzsche: Ser lliure es un somni que molts creuen en el seu poder. Molts es creuen lliures, però si es busca el real significat de la paraula llibertat (que es basa en escollir segons les teves preferències, sota cap ordre ni influencia) es veu clarament que ningú es lliure al cent per cent, i tots estem sotmesos per algú o alguna cosa (persona o situació), i fem coses que realment ens desagraden.

Assaig, replantejament de la tesi: Així que algunes persones que no son lliures, però no ho saben. Centrem-nos en les persones que en son conscients, pel motiu que sigui. Persones que s’han adonat que això no els hi convé, i no ho volen fer, però es veuen sotmesos i obligats. Així aquets individus anhelen una llibertat mai experimentada, i que personalment veig molt lligada a l’anarquia.
Llibertat a la vida professional i personal em sembla un sinònim de doctrina anarquista. Un exemple es a la feina: no tenir un cap que et digui quins informes toca fer ara, quantes hores t’has de quedar per acabar-los, quan els has d’entregar. Poder arribar a la feina i saber tu el que has de fer, sense la pressió de ningun superior.
Allà entra en joc la auto-disciplina, un concepte molt oblidat pels joves anarquistes, que creuen que aquesta doctrina es basa tan sols en fer el que et doni la gana.
Es per tant, tant la anarquia com la llibertat, dos conceptes molt optimistes: anirien els nens a l’escola i sabrien organitzar-se les hores d’estudi sense ningun professor? Treballaria la gent a la feina podent allargar l’hora del cafè tota la tarda sabent que ningú els hi podria replicar?
L’anarquia es un pensament polític mai experimentat a gran escala: podem desconfiar de la nostra pròpia raça, creure que aquells nens anirien a l’escola i aquells adults treballarien; podem creure, pel contrari, que la llibertat es una utopia massa idealitzada, i que posant-la en practica a la realitat tot seria un caos.
Caos. Es una paraula amb la que molts defineixen l’anarquia, però que no comparen amb la llibertat, tot i que clarament els dos conceptes s’assemblen. Aquí arriba el tema central de l’assaig, que podem descriure amb un altre pensament del gran filòsof Friedrich Nietzsche: imaginen la llibertat segons els nostres desitjos. Mai ens parem a pensar com li agradaria ser feliç a una persona de pensaments totalment oposats a (per citar algú) el mateix lector d’aquesta tesi.
Potser es una persona, posem el cas, lliberal, que realment somia amb un mon d’amor lliure, sense treballar, cultivant amb tothom un camp, amb contacte amb la naturalesa, sense ningun tipus de lligadures relacionades amb polítiques o religions. Aquest lector pot somiar amb un mon així per TOTHOM. Però potser el lector es una persona formal, religiosa, puritana, que basa els seus desitjos de llibertat en viure a una caseta normal, estar casat per l’església, tenir una feina normaleta i poder anar a missa tots els diumenges, a una gran ciutat, i poder anar amb el seu cotxe on vulgui.
Es la llibertat d’un contra la d’un altre, i només hem posat a dos persones, però a aquest planeta en som sis mil milions.
Es llavors la llibertat una utopia?
Ets lliure de decidir-ho.