Cercador
Gossos rics
Un relat de: jorge Montolío Millán- Compartir:
Gossos rics-
per Jorge Montolío Millán
M'encanta la meva vida. Es senzillament perfecte. Si fos un humà, em suicidaría: estrès, estrès, estrès! Ser gos es genial. però el fantàstic de la meva vida no es QUE soc, sinó COM soc. Bé, tampoc es com soc, sinó COM ES EL QUE M'EMVOLTA: un exercit de cases amples com Kilimanjaros, grisses i maques, envoltades de mars d'herba natural però sense sentiments, perquè han estat criades per espersors sense sentiments. Un lloc habitat per lànguids i grocs vampirs amb la gola plena de bitllets marcits: Pedralbes.
Visc amb la família Rebull-Mascaró, dels Rebull-Mascaró de tota la vida. Descendents de la burgesia catalana de branca massona. El pare té diners, té pasta. Es va muntar una empresa de xampús anti-caiguda del cabell amb els diners que va heretar del seu pare. La cosa li va fetén, però, irònicament, s'ha concentrat tant en la seva empresa de xampús anti-calvicie que no li ha donat temps per cuidarse els cabells i es calb. Això sí: es guapo i elegant, com el José Coronado de fa deu anys. Educat, com en Federico Poppi.
A mi em semblava un estúpid, però un dia vaig poder comprovar que no tenia un pel de tonto!
Em vaig despertar mentres la llum del sol em violava els ullets sense compassió. A l'esquerra de l'habitació, un magnífic balcó que donava al jardí, okupat per una piscina en forma de la cara d'en Justin Bieber ( un caprici de la filla dels Rebull-Mascaró: aquest tius acumulen més fortuna que el PIB d'un país africà!). A la dreta, la filla dels Rebull-Mascaró. pija entre les pijes, princesa de l'Avinguda Pears, el barri més car de la metròpolis Condal. Els pares no ho saben, però es lesbiana, i va passar per una fase d'untar-se el cony amb mel i seduir-me, però això ja ha passat: sóc un gos amb classe!
Vaig decidir-me per anar, ballant swing entre les rajoles de marfil de l'habitació, que feien espetecs quan les meves urpes es trobaven amb elles. Espetecs que em recordaven als trets que haurien matat algun elefant africà per agafar el seu marfil i fer-ne les rajoles.
Vaig treure el pelut caparró pel balcó, del qual em vaig exiliar fent un salt dins a la piscina.
Serien les sis del matí quan un plat de ferro, gegant, va parar devant de casa. Ho juro pels meus collons castrats: un platell voltant del qual en va sortir el pare dels Rebull-Mascaró, que mirant al platell va dir fluixet:
-Agur!
S'ho tenia ben callat, el calb!
per Jorge Montolío Millán
M'encanta la meva vida. Es senzillament perfecte. Si fos un humà, em suicidaría: estrès, estrès, estrès! Ser gos es genial. però el fantàstic de la meva vida no es QUE soc, sinó COM soc. Bé, tampoc es com soc, sinó COM ES EL QUE M'EMVOLTA: un exercit de cases amples com Kilimanjaros, grisses i maques, envoltades de mars d'herba natural però sense sentiments, perquè han estat criades per espersors sense sentiments. Un lloc habitat per lànguids i grocs vampirs amb la gola plena de bitllets marcits: Pedralbes.
Visc amb la família Rebull-Mascaró, dels Rebull-Mascaró de tota la vida. Descendents de la burgesia catalana de branca massona. El pare té diners, té pasta. Es va muntar una empresa de xampús anti-caiguda del cabell amb els diners que va heretar del seu pare. La cosa li va fetén, però, irònicament, s'ha concentrat tant en la seva empresa de xampús anti-calvicie que no li ha donat temps per cuidarse els cabells i es calb. Això sí: es guapo i elegant, com el José Coronado de fa deu anys. Educat, com en Federico Poppi.
A mi em semblava un estúpid, però un dia vaig poder comprovar que no tenia un pel de tonto!
Em vaig despertar mentres la llum del sol em violava els ullets sense compassió. A l'esquerra de l'habitació, un magnífic balcó que donava al jardí, okupat per una piscina en forma de la cara d'en Justin Bieber ( un caprici de la filla dels Rebull-Mascaró: aquest tius acumulen més fortuna que el PIB d'un país africà!). A la dreta, la filla dels Rebull-Mascaró. pija entre les pijes, princesa de l'Avinguda Pears, el barri més car de la metròpolis Condal. Els pares no ho saben, però es lesbiana, i va passar per una fase d'untar-se el cony amb mel i seduir-me, però això ja ha passat: sóc un gos amb classe!
Vaig decidir-me per anar, ballant swing entre les rajoles de marfil de l'habitació, que feien espetecs quan les meves urpes es trobaven amb elles. Espetecs que em recordaven als trets que haurien matat algun elefant africà per agafar el seu marfil i fer-ne les rajoles.
Vaig treure el pelut caparró pel balcó, del qual em vaig exiliar fent un salt dins a la piscina.
Serien les sis del matí quan un plat de ferro, gegant, va parar devant de casa. Ho juro pels meus collons castrats: un platell voltant del qual en va sortir el pare dels Rebull-Mascaró, que mirant al platell va dir fluixet:
-Agur!
S'ho tenia ben callat, el calb!