L'art de caminar

Un relat de: ROSASP

Quan faig petits saltirons
de pardal amb plomissol,
em sento el cos petit i
les ales porugues.
L'abstracta sensació
de no moure'm del lloc.
Lliçons que es repeteixen,
amb exercicis nous,
l'angoixa de recular
una pàgina endarrera,
de començar altre cop...

Sola amb mi mateixa
em dol molt pensar,
que les passes son curtes
i el camí molt llarg.
Les cames són fermes,
el cap no ho és tant,
ombres i dubtes
cobreixen el cel blau.
M'espolso pors i núvols
com molles de pa...

Impuls amagat
el que gira la roda
de la nostra vida,
el que ens dóna motius
per aprendre a caminar.
I lluita solitària
la de l'ésser humà,
doncs encara que mil mans
amb força l'empenyin,
en el fons del cor,
només ell sol pot avançar....


Comentaris

  • S'ha de fer camí![Ofensiu]
    Maragda | 30-04-2005 | Valoració: 10

    Com fa rumiar el teu poema! És ben cert que existeix aquest impuls del qual ens parles, amagat ben endins... Tant, que ningú en coneix la deu. Però et sorprèn que quan menys t'ho esperes vingui a trobar-te i t'ajudi a afrontar els embats que la vida t'engalta.
    I és bo caure de tant en tant per què això fa que es valori més el fet de caminar. I cal mirar el cel blau, respirar amb força l'aire, que és un regal, i seguir camí endavant, tot i que sigui tant llarg.

    Una abraçada pleníssima de flors!

  • encert[Ofensiu]
    edgar naúj | 28-04-2005 | Valoració: 10

    En un moment de canvi les teves paraules acaricien els meus ulls. És cert, per molt que ens empenyem en cercar en els demés, la vida és tant sols nostra. Els pensaments, les paraules, els fets... tant sols nosaltres en som amos, i fins que no ho acceptem, no arribarem a entendre res. La cerca de la saviesa, de la serenitat i l'equilibri és la meva fita. He de caminar sol, però ara sé que és la forma d'arribar a on vulgui. Fins aviat.

  • avancem[Ofensiu]
    Lavínia | 27-04-2005 | Valoració: 10

    a passos petits, però ferms i sense mirar enrere. A vegades caiem, però ens tornem a aixecar. Són els avatars de la vida! Però sempre endavant i avancem, a poc a poc alguns i d'altres, potser, més de pressa. No ho sé. Depèn de la velocitat de cadascú, de la seguretat... el que estic segura, com tu ho estàs, que anem endavant i la vida, a vegades, no és tan llarga perquè els dies passen volant i el temps se'ns menja, malgrat tot SOM AQUÍ.

    Molt petons, Rosasp!!

  • Cadascú camina de la millor manera possible...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-04-2005

    i això ja és molt important.

    M'agrada el ritme d'aquest poema...

    i em fa la impressió de que es manté de la mateixa manera de principi a fí... no sé si m'explico gaire bé.Em refereixo a que l'he llegit d'una tirada, sense ni haver d'anar massa depressa, ni massa a poc a poc... que no m'ha costat gens d'arribar fins al final, i això un servidor ho agraeix moltíssim!!

    Segueix endavant Rosa!!

    Com aquell que sap quin és el poema més llarg...

    ho recordes oi?

    UNA ABRAÇADA,
    UN PETÓ...

    I SALUT!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")