L'arrel

Un relat de: ginebre

Tinc una sola arrel
fondament clavada
en el cingle rocós
que em pertoca.

Que geli l'hivern
per esquerdar la penya!
Que l'estiu la desbasti
i en precipiti els fragments!

Jo, arrapada a la roca,
m'aferro a l'alçada,
per sembrar el barranc
de llavors salvatges.

Suporto amb coratge
el pes que m'imposa
aquest lloc estratègic.

És l'únic fet, esforçat i útil,
que ofereixo.

El vent em despentina
amb voluntat de relax.
M'abandono al seu buf
amb confiança,
segura del meu múscul,
retorçat i dur,
que m'aguanta.

Comentaris

  • Clavaré les meves arrels[Ofensiu]
    Lady_shalott | 26-05-2007

    creixent de cara al cel, donaré fruit abundós... si l'hivern em despullarà, de neu em cobrirà, neu que es fondrà a poc a poc... je, és la lletra d'una cançó dels Esquirols, un grup cumba/hippie de l'època de la meva mare. és una cançó preciosa, m'emociona cada cop que l'escolto. I el teu poema té aquella extranya força i emotivitat que desprèn la cançó. escolta-la i pots. no et sé comentar com caldria el poema.

    Petonets,
    Mar

  • La cara al vent[Ofensiu]
    Anagnost | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Adesiara em dedico a voltejar per relats dels autors que més m'interessen i aprecio, a descobrir-ne pedres precioses, com aquesta.

    I que bonic imaginar-te com aquesta arrel, segura de tu mateixa, confiada, deixant-te acaronar per un vent que, al màxim a què pot aspirar és a despentinar-te amb voluntat de relax.

    Quina estimuladora percepció d'un mateix!

  • Òndia! Quin 'ginebre'...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-03-2007

    ...més ginebre!
    Salut i rebolica!

  • Melcior | 20-03-2007 | Valoració: 10

    que aquesta arrel de ginebre penjada al cingle rocós, aguanta l' intempèrie i és molt forta i testarruda .
    Endavant!

  • Lilith | 04-03-2007

    Bell poema amb acció terapèutica. Encomana coratge, valentia i ganes de viure. Un plaer.

  • l'home d'arena | 01-03-2007

    .... de tant en tant torne, i li pegue una altra llepadeta.
    uuummmmmm
    Un bes!

  • Supervivent[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-03-2007

    Preciós poema!
    Bell, fort, valent, viu, coratjós!

    Enhorabona per les paraules, per la forma i per l'esperit que les inspira, una voluntat de l'ànim i un estil de veure i ser-hi que demostra l'ànsia envers la vida, la decisió de no rendir-se fàcilment, de perseverar i plantar cara als elements, siguin aquests el que siguin, tal com vagin arribant...

    Un goig de lectura i de sensació en amarar-me de tot allò que transmet!

    T'envio una abraçada ben arrapada,
    Unaquimera

  • Vesses voluntat[Ofensiu]
    gypsy | 25-02-2007 | Valoració: 10

    en aquests versos. Voluntat de sobreviure a les gelades, als freds de l'ànima, a les íntimes foscors, als adéus i a tot allò que ens escapça una mica el nostre ésser. El teu poema és un cant a la supervivènvia, al coratge i a la força interior. Un cant a la superació per seguir endavant, com els herois de la vida que caminen humils i rebutgen la temptació dels abismes.

    petons estimats!.
    No deixis d'escriure, no escoltis a qui diu el contrari, mai.


    gypsy

  • Jo sóc més tija que arrel[Ofensiu]
    mataranyes | 20-02-2007

    Abans per que res gràcies per comentar un dels meus relats. Ja feia temps que ningú ho feia i has estat tu qui ha fet que tornara a aquesta pàgina després d'algun temps massa ocupat en quefers odiosos però necessaris.

    Com dia al títol del comentari jo sóc més tija, perquè l'arrel com dius tu et dona seguretat i jo sóc tot el contrari. Jo sempre estic exposat al vent, als amics, als companys i el que és pitjor: a mi mateix.

    No he tingut fins ara aquesta sensibilitat literària per escriure o apreciar suficientment la poesia. I es que allí a la tija, la corfa no deixa penetrar els sentiments.

    Però que seria de la tija sense l'arrel?

    Així que espere que aquesta simbiosi literària continue.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Frida/Núria | 19-02-2007

    com molt del que descrius.
    Et segueixo llegint.
    I t'agraeixo que tu també ho vagis fent. Què seria dels nostres mots, si no els llegis ningú?
    Gràcies pels teus comentaris

  • se m'oblidava.[Ofensiu]
    l'home d'arena | 12-02-2007

    Ah! i mai no em creuré allò de "És l'únic fet, esforçat i útil que ofereixo.

  • Oh! Oh! Oh! Oh![Ofensiu]
    l'home d'arena | 11-02-2007 | Valoració: 10

    Oh! ginebre. Que bell!. Faig una reverència emocionada i sentida. Tanta bellesa, tanta resolució i força, tant de coratge i fermesa, tanta decisió... ets tu! Per això t'anomenes ginebre! Ets tu!
    Un cant ferotge, un desafiu vibrant contra el que prove de fer-te trontollar. Erta et veig, cada estrofa un crit. Si, erta, desafiadora, poderosa, cabellera en l'aire... per sembrar el barranc de llavors salvatges, sempre generosa!

    Preciós! Bellíssim! Encoratjador!

    Gràcies per escriure, ginebre estimada.
    UN BES I DOS I TRES... del teu humil servidor.
    És com un bàlsam, és l'elixir, és...

    Salut, encantadora poetessa. Si et dic tot açò i et semble exagerat, és pel que tu m'has donat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

82915 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com