l'arma t'apoderava la ment

aquella mirada
no abandonarà el meu cap
l'arma t'apoderava la ment
t'absorvia la raó
t'alimentava la ràbia.
trencant amb tota la teva lluita
matant hores de teràpia
diumenges dedicats a ell,
estones absents del teu diabòlic tu,
per donar pas a l'estima demostrada
la tendresa, l'amor, el sexe suau.

cap paraula, cap mirada
va impedir que disparéssis
No sé què et feia creure't tan poderós
no entenc què passava per la teva ment
si dèies que ho érem tot
si creies que jo era feliç.

i ara, què faràs?
no tens fill,
i a mi em vas perdre fa massa temps
i la llibertat te l'han robat.
no em preocupo
no m'importa.
però i jo?
què passa amb mi?
que m'has pres les ganes
de viure, de somniar, d'actuar
que m'has pres un fill
una vida
i m'has ensenyat la por
el rencor i l'odi?