Cercador
l'arbre trist
Un relat de: md-Graciaveus aquell arbre al costat del riu?
quin descoratjament!
Està molt trist.
Cauen les seues fulles
com aquest cabell,
com aquestes llàgrimes.
I la seua font de solitud.
I les seues arrels empresonades.
vine, arbre, jo et comprenc.
vine sota la meua empara,
deixa't caure sota el meu mantell
blanc
picant
i amarg.
l´Autor
45 Relats
24 Comentaris
30607 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.Últims relats de l'autor
- Adéu, salut i alegria
- Refregue les meues paraules
- La fusta del meu patíbul
- ...i espere tornar a vèncer
- Gotes de tempesta
- sang bullint
- en la foscor de la selva
- Immortal fardatxo
- Llarga nit
- Somnis.records i somnis
- Demà seré huracà
- És quan estàs només tu...
- el meu clot
- no es pot respirar
- Rèptil moribund sóc