L'ARBRE DE L'AVI

Publicat a la revista ESPAIS núm. 69, pag. 51.

Juny 2012

que simbolitza l'amor i el lligam, acaba consumit, com tot. Però malgrat aquesta altra pèrdua, els lligams queden immutables. I volem tant creure que la matèria canvia però que alguna cosa eterna permaneix! És un poema molt bell i sentit, Gemma. Precisament, ara fa pocs dies ha cremat a prop de casa meva ( 40 hectàrees: sembla poc, però era el "nostre" bosc). El foc s'emporta tant de cop el que s'ha anat fent durant tants anys.
Moltissimes gràcies pel teu comentari encoratjador. M'ha fet molta il.lusió rebre'l. Una abraçada ben sincera

a

Hi hauria d'haver un càstig especial pels piròmens , no trobes ?
Tant que costa que creixin els arbres i en un moment tot desapareix.

Gràcies per la felicitació i pel comentari que em vas deixar a "I jo pregunto II "
No he llegit " Els miserables " de Victor Hugo però he vist l'obra musical i em va entusiasmar.
A reveure , benvolguda Gemma. Bon estiu !

Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 13-4-2012

Veig en aquest poema que l’avi ha deixat al nét un llegat preciós: l’amor per la natura, representada per aquest petit arbre del qual ha de tenir cura l’infant.

Més tard, la bogeria d’algú destruirà l’arbre, i el foc robarà la presència física, però ni l’un ni l’altre no podrà fer el mateix amb l’estima ni amb els records, que perduren malgrat l’absència.

T’envio una abraçada plena d’estima,
Unaquimera

Es un com homenatge que vull brindar a la natura, el meravellós regal que rebem així que arribem a la terra i que com agraïment de tot el que ens vol oferir i donar, som capaços d'acceptar-ho amb la destrucció i la perversitat!!!

Gemma