L'amor no mort

Un relat de: AVERROIS

Et necessito amb mi amor meu,

el meu costat està sol i vuit,

necessito el teu consol, ta veu,

per apagar aquesta llarga nit,

dir-te dolces paraules, tendre,

com les roses roges al esclatar,

abraçant-te molt fort, mentre,

els meus llavis volen estimar.

Que el ritme del teu dolç cos,

augmenti amb la teva mirada,

dansant en el teu cos formós,

sentir-te cada moment aimada.

Amb tu la vida compartiré,

i seré, si vols, la teva ombra,

al teu costat sempre estaré,

l'amor serà la nostra obra.

Comentaris

  • mha fet plorar i recordar...[Ofensiu]
    Lídia Raventós Rigual | 05-07-2006 | Valoració: 10

    gairebé ploro... je,je... molt bonic... m'ha fet recordar moments personals també... gràcies, petons!!!

    peke!

  • tot un poema!![Ofensiu]
    _ | 04-07-2006 | Valoració: 10


    és el primer relat que et llegeixo i ja només per començar ja m'has deixat alucinada, la veritat és que és preciós, una passada, tot un poema!!

  • ostres...[Ofensiu]
    fosca | 04-07-2006 | Valoració: 10

    m'he quedat muda, quin poema més bonic! no sé que dir, ja ho has dit tot tu!

    Besets

    Anna

  • Hola AVERROIS![Ofensiu]
    ¥eÞe§ | 26-06-2006 | Valoració: 10

    Al deixar-me comentari, que per cert moltes gràcies, he entrat i he llegit algun dels teus relats, però aquest fins ara, és el que més m'ha agradat. Trobo que tenim desitjos comuns, i que això t'ha fet comentar el meu relat.
    M'ha agradat molt de debò, i suposo que ja deus saber que em sento identificada!
    Petons!

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!