L'AMOR amb Majúscules

Un relat de: joanalvol

Em preguntes, què és l'Amor? Jo no sé què respondre. S'ha escrit tant sobre l'Amor! Jo puc dir-te que l'amor és llibertat, és saviesa. Sense amor fórem esclaus, ignorants. El teu "jo" poeta el pot percebre, l'alça del pregon del sentiment i l'expressa. De cap més lloc, car el pensament i la raó, el desconeixen. L'amor es dóna sense més, si se'n espera recompensa, ja no és amor: és l'exigent interès egoista.

No sé el seu principi, ni l'arrel d'on neix. Sóc ésser que sent i percep l'essència, sense saber del cert, el primer esclat, d'on prové. Potser és el reflex potent que albira dellà tota llei física on no s'amiden l'espai i el temps. Potser és el sentiment que s'engendra i s'involucra en la humana criatura, més fort que el món, més gran que l'univers. Quan l'amor s'expressa, tot el que ens envolta s'emboira, desapareix.

L'amor res en sap de l'odi ni de la violència, ni de la guerra atroç. L'Amor és la llum, sense amor tot restaria en l'abisme caòtic de la fosca tenebror. La joventut lliura el sexe creient que és un acte d'amor generós. Si la joia i el plaer es transformen deixant regust amarg, no és degut a l'amor, car ell, no deixa tristor.
L'amor brolla entre puresa i passió, raig de foc que crema les entranyes i encega l'intel·lecte i la raó. Batec profund que desfà gèlids paisatges i romp la capa de cristal·lí gebre: l'amor és el gresol on la fredor es fon.
Si et sents traït, no culpis l'amor ni elevis queixa, clama a l'oposat que tiba maldestre. Ni plany ni crit d'angoixa, pensa que la flor es bada i mostra la bellesa interna pel goig de rebre el nèctar de l'amor.

L'Amor és Lógos, la paraula que expresses. L'Amor descabdella fils del llenguatge intern capaç de relligar ànima amb ànima, i fondre's en gegantina abraçada. L'amor fa possible reconèixer-nos els uns i altres.
Quan l'amor és autèntic i es lliura en l'acte sexual, en el punt culminant, el paroxisme, esclata la potencialitat de l'energia, fent de pont entre el cel i la terra, cercant la unió de l'esperit amb la matèria.

Aquell que l'amor ignora,
en la ignorància mor.

Sé el que penses, car no és aquesta la història que veus en el quefer quotidià, ni en els mitjans de comunicació. Potser sí, que tenen raó i jo sóc l'ignorant. Però una cosa és certa: el sexe no és la font d'on neix l'amor.




Comentaris

  • Un relat ple de saviesa[Ofensiu]
    Naiade | 23-06-2008 | Valoració: 10

    Tantes vegades em fet aquestes preguntes! I tan poques em quedat contents amb la resposta.
    Tens raó amb el que dius sobre que l'amor ha de ser llibertat i altruisme, d'altre manera és un engany. Crec que l'amor és l'únic que mou el món i que li dona sentit a la vida.
    Sexe per sexe, sense amor, per mi és com un acte animal i potser algú dirà que s'ho passa bé, però jo trobo que no té cap sentit, més aviat és trist i denigrant
    Enamorar-se i estimar, no és el mateix, però una cosa pot ser conseqüència de l'altre o no, tot depèn. Però potser això ja seria encetar un altre tema, que donaria per un bon debat...
    Trobo que el punt clau del que dius és aquest:

    "Quan l'amor és autèntic i es lliura en l'acte sexual, en el punt culminant, el paroxisme, esclata la potencialitat de l'energia, fent de pont entre el cel i la terra, cercant la unió de l'esperit amb la matèria."

    M'ha agradat llegir-lo i comparteixo la teva visió.

    Una abraçada per tots dos

  • pereneri | 29-03-2008

    molta raó. Sobretot en això: "Una cosa és certa: el sexe no és la font d'on neix l'amor." La confusió sobre aquest punt és la font de tants i tants desenganys i frustracions com hi ha avui (o potser és una cosa que ha passat sempre, no ho sé).

    És possible l'amor sense sexe? Sí, sens dubte (hi ha amistats molt i molt fortes sense sexe). És possible el sexe sense amor? I tant que sí (prostitució, p.ex., i moltes altres experiències actuals de joves que es tracten a si mateixos com si ho fossin, com si estiguessin en venda). Concebre l'amor com una cosa que potser sorgirà a partir d'experiències sexuals tingudes sense amor real previ és completament erroni. El sexe pot ser la culminació de l'amor, això sí, però començar una relació amb sexe, abans que l'amor hagi pogut niar en el cor de la parella (i l'amor no es cultiva en un dia), em sembla que és un error garrafal.

    En fi, no sé si volies anar tan lluny. En qualsevol cas, no és fàcil d'explicar-ho, oi?