L’amo del carrer

Un relat de: laurapvictoria
Aquella sensació tan plaent de trobar-te el carrer desert. Acaricies suaument el cuir del volant i amb el peu prems una mica més fort l’accelerador. Al fons la llum verda del semàfor i dos cents metres per incorporar-te a la via principal. Només et separa de la meta un pas de vianants, però amb una mica de sort no el creuarà ningú. I de cop la veus. Una mare amb un cotxet de bessons que avança decidida per la vorera dreta. S’atura, mira el carrer i et veu. Veu com avances a gran velocitat i intueix que no tens pensat deixar-la passar. Tot i així, la inconscient comença a creuar, cotxet per davant. Frenes de cop perquè noti el teu malestar. Amb el punt mort posat fas rugir el motor amb insistència, com a les pel·lícules. Apuges la ràdio i una melodia estrident s’escapa per la finestra, que tens estratègicament oberta. Ella et mira amb recel i accelera el pas. Quan és conscient que hi ha la vida dels seus fills en joc comença a córrer per deixar-te passar. Amb un gest àgil de volant l’esquives i tornes a prémer el pedal. Intermitent a l’últim moment i t’incorpores a l’altra via, amb el semàfor en taronja. I aleshores somrius, somrius perquè ets l’amo del carrer.
Aparques en zona blava i poses el tiquet al cotxe. Busques la llista a l’Spotify, et col·loques bé els auriculars i camines una estona fins a arribar al carrer principal que abans has agafat amb el cotxe. T’esperes una estona i quan el semàfor de vianants està verd, avances amb passos decidits seguint el ritme de la música. I de cop el veus. Gesticula amb les mans, dona cops al volant i no deixa de mirar el rellotge. Avança uns centímetres i frena en sec. Recorre un tros més i para de nou. El semàfor taronja parpelleja però ha d’esperar perquè és hora punta i hi ha una gentada que vol travessar. Tu alleugereixes el ritme, respires profundament l’aire de ciutat i et disposes a gaudir de cada passa que et queda fins a la vorera. Pots sentir com el pes del teu cos es balanceja i et recolzes ara en una cama, ara en l’altra. T’atures un moment, treus el mòbil de la butxaca i canvies de cançó. El semàfor verd comença a fer pampallugues quan encara et queden uns metres i un pessigolleig et recorre el cos. Una barreja de risc i eufòria s’apodera de tu quan poses el primer peu sobre la vorera. I aleshores somrius, somrius perquè ets l’amo del carrer.

Comentaris

  • ara passa sovint[Ofensiu]
    angelapfor | 10-04-2021 | Valoració: 7

    Ara passa més que mai. Aquests comportaments incívics al volant noto que s'estan reproduint exponencialment. Una pena. Sort que el suposat virus ens havia de fer diferents...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: