De cinc lletres

Surt de la llibreria amb el diari sota el braç i agafa el carrer Ballesteries. Quin cel tan fosc i quina manera de ploure. Treu la clau de l’abric i obre la porta, que grinyola. Ha de pensar a trucar al fuster. Puja els tres pisos per les escales. Des que els últims veïns el van deixar sol a l’edifici, les seves passes ressonen una mica més fort. Es deixa caure al sofà i obre la pàgina dels mots encreuats. Ara que està jubilat té tot el temps del món per dedicar-s’hi, el comença al matí, el deixa i abans d’anar a dormir l’intenta acabar. Des de fa anys els guarda en un arxivador del menjador. Tots, menys un. El del 23 de desembre del 1994, quan va morir la seva dona. Horitzontal, 1. Capital del xuixo. Molt fàcil, GIRONA. Escriu en majúscules i sempre va paraula per paraula, no pot suportar els que alternen horitzontals i verticals. De cinc lletres. Sofà de psicòleg. Divan. Un cop sí que va aconseguir acabar-ne un, se’l va endur a la consulta i mentre el pacient estava estirat i ell feia veure que prenia notes, va aconseguir l’última paraula. Horitzontal, 15. Creixement tumoral dels teixits, de caràcter maligne. No li cal ni comptar les lletres, CÀNCER. Se li resisteix l’especialista de ronyó, però si no fa ni dos mesos que va tenir l’enèsim atac de pedra!. Darrera en ve una de llarga, precipitació en forma de pluja. TEMPESTA. Mira per la finestra, la pluja cau amb força. La 14, nom de la dona més olorosa. Quina coincidència, ROSA, com la seva dona. És com si la veiés, escridassant-lo. Potser sí que durant les seves sessions de quimio estava més pendent dels mots encreuats que d’ella. La següent, de cinc lletres, que clou o acaba. S’afanya a escriure FINAL. Avui serà un bon dia, té més de la meitat de caselles plenes. Vertical 1, cinc lletres i ja té la lletra G. Nom de la persona que està fent aquests mots encreuats. En Genís deixa anar el bolígraf. Una gota de suor freda li recorre l’esquena. Està tan concentrat, que no ha sentit grinyolar la porta.